Cercador
L'alegre somriure d'un nen
Un relat de: abrahamEl sol tristamnet plorava
les alegres gavines ja no volaven,
els núvols i la mar semblaven
dormir-se en les profunditats.
Arribà la tarda fosca,
i les estrelles reien amb amor,
la lluna cantava,
al ritme de la musiqueta
que d'un pobre òrgan, vell,
semblava somiar en el fons de la nit.
Era un vell de barba blanca,
de mirada fosca i trista, de
aparença fosca i arrugada;
un nen de mirada lànguida, alegre,
junt a ell, l'acompanyava,
era d'ulls grans i moviments pausats.
Estirats, entre la brossa, mirant
al cel, cantant a la brisa del mar,
olorant a petròli i carbó.
Qui pogués ser gran poeta?
per contar les glories d'un vell,
un nen i un òrgan...
Qui pogués ser gran poeta?
Cansada la lluna de cantar,
esgotades les estrelles de brillar,
deixà de sonar l'òrgan, i
un somriure de nen, despertà
al dormilega y cansat sol;
Avi, avi és ja de dia!
- Hem d'anar al poble veí-
Un nou somriure il·luminà el nou dia,
de nou, el brut òrgan sonà i
al alegre compàs de la musiqueta,
les gavines es despertaren, el sol
començà a somriure alegre i els
núvols es movien com ballarines,
el mar amb ses oles saludà als
viatjers amb cortesia.
L'alegre somriure d'un nen
Comentaris
-
em sembla...[Ofensiu]silvia_peratallada | 22-12-2005
que t'han enganyat, i tu ets el gran poeta, perquè descrius el somriure d'un nen i les glòries d'un velll, com qui passa per allà, amb la senzillesa d'un humil observador i la bellesa dels teus versos, Abraham.
M'ha agradat!!!!
muaaaaaaaa
una abraçada wapo!
Sílvia
l´Autor
100 Relats
287 Comentaris
101825 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics