L'àlbum de fotos

les reunions familiars són així. Ja ho he dit moltes vegades: podem fer regals amb les nostres poesies o contes. A la família no li faràs una poesia amb sentiments realistes. A part, per molt que et pugui arribar a molestar la família, està clar que t'hi sents a dins i, quan els vols regalar un poema, et surt la part de clan, d'amor que uneix a la família. Jo ho veig així. A mi també m'agraden les reunions familiars, tot i que pugui acabar agobiada.

un petó
glòria

Celebro que t'hagi agradat, Silvia, i mil gràcies pels ànims. Els necessitaré!
Manuel; absolutatotalment d'acord. Me l'he rellegit de nou i, efectivament, tens raó. Peca de massa dolç. De color i sabor pastel. Suposo que en una festa com la de demà ningú hi prestarà molta atenció (és més, potser els agradarà que tingui aquest to, que fet i fet no deixa de ser un xic irreal). De totes maneres, el teu comentari m'ha instat a buscar llegir la que vaig escriure l'any passat amb motiu d'aquesta festa i he arribat a la conclusió que deu ser la festa la que em fa endolcir els versos (un pelet forçats, dit sigui de passada) d'aquest poema tan, si m'ho permeteu, circumstancial. Jutjeu vosaltres mateixos, us el transcric a continuació:

La galeria dels avantpassats

M'imagino que com jo visiteu,
quan la vida ens brinda l'hora ideal,
aquelles arrels que son el museu
del nostre respir complex i banal.

I és que tot i que som petites gotes
ha estat necessari que plogués molt;
sovint no veiem del vi de les bótes
ni feina ni temps ni més d'un revolt.

Cert que tots tenim el nostre destí,
el punt de partida i un horitzó,
però és la naixença i no pas la fi
l'arcà on s'alça la nostra dicció.

El perquè és vidu de tota resposta,
viure no respon cap interrogant;
allò que vivim de l'alba a la posta
s'explica sols des d'avui reculant.

Recular permet visitar la història
o galeria dels avantpassats,
i recordar-los fins on la memòria
retingui els colors encara gravats.

Perseverant veuríem el Llinatge
que deu ésser tota la Humanitat;
la festa d'avui és un homenatge
a tota la gent d'on hem arribat.

Però sobre tot als pares i als avis,
el gran fonament dels nostres destins,
i que amb una força talment de glavis
salvaren destorbs, i avui els cosins
aplegats estem, com feien els savis
a l'ombra d'un temps que encreua camins.

Bé, ja ho veieu, com un terrosset de sucre. Encara que potser és més exagerat, en aquest sentit, el que he escrit amb motiu de la festa d'aquest any.
Novament moltíssimes gràcies als dos i fins aviat!

Vicenç

m'agradat pero per el meu gust, i vull que sigui una critica constructiva, li has donat un to masa almibarat, masa dolç per dir-ho de alguma manera.
No crec que t'ofengue, i hem faria un flac favor a tu i ami mateix si no et digues el que penso. de totes maneres ja saps qu m'agrada com t'expreses.
salutacions i una forta abraçada.
Manuel de >Lino.

si jo fos cosina teva estaria molt orgullosa del sol fet de dedicar-hi el temps i les ganes per a fer tot això...esta mb, a mi m'agrada!! i etsic molt d'acord amb tu que per recitar en plan familiar hi lliga més la rima...sort!!