L'Alba

Un relat de: AVERROIS
Esquitx de tendresa
el teu bes.
Alè de vida
la teva mirada.
Espurna d’energia
una carícia.
Tot l’univers
la teva paraula.
La llum del Sol
un somriure.
La salabror de la mar
una llàgrima.
La teva companyia
per pogué viure.
El teu amor
que em pren l’ànima.

Comentaris

  • tot un món[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-02-2011

    en poques i triades paraules. Un poema bell, com el seu missatge, la base, el futur d'esperança, tot un amor per viure i uns mots per fer el camí més clar.
    De moment, sols veiem l'alba, el nou començar, no defallir, és important.

    Ferran

  • El món sensible[Ofensiu]
    joanalvol | 08-02-2011 | Valoració: 10

    posat a l'abast de la ment poètica, dóna bon fruit com es mostra en aquest poema.
    M'agrada
    Joanalvol

  • molt bell poema company[Ofensiu]
    joandemataro | 07-02-2011 | Valoració: 10

    et felicito perquè transmet molt en poques paraules i d'una forma molt dolça
    abraçades des de mataró
    joan

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!