Cercador
L’AIGUA, EL TRESOR MÉS PREUAT!
Un relat de: Gemma MatasHola, som el Cesc i la Tina i d’acord amb la meva germana, us vull explicar quin cap de setmana més fantàstic vam passar, amb els nostres avis, anant plegats a visitar Ribes de Fresser i la Vall de Núria.
Primer que res, ens presentarem. Tenim 9 anys, som bessons. Tots dos anem a la mateixa escola i fem 4art de primària, però anem a classes diferents. La Tina va a 4art A i jo a 4art B, tot i que normalment, coincidim a l’hora d’estudiar i preparar qualsevol tema, així és que, tots dos tenim més o menys els mateixos deures.
Aquesta cop, havíem de fer una redacció sobre l’aigua d’algun lloc que coneguéssim, per poder explicar bé el que ens va cridar més l’atenció i ens va quedar més gravat a la memòria, fos d’algun riu, d’algun llac, del mar o fins i tot d’algun lloc on hi haguessin moltes fonts. Ens van dir que a poder ser, fos del nostre país, de Catalunya, ja que és molt ric en aigua. Ens van explicar que en baixa des de els Pirineus fins a les terres de l’Ebre, apart de la Mediterrània que va de punta a punta, des de el Cap de Creus fins a les platges de Les cases d’Alcanar.
Tant la Tina com jo, estàvem contentíssims de poder fer aquell treball. Som dos amants de la natura i ens agrada molt conèixer llocs on es pugui respirar l’aire ben net i al mateix temps, sentir un doll d’aigua baixant cap el riu.
Som molt aficionats a fer excursions a la muntanya igual que els nostres pares i els nostres avis i tots sis gaudim d’allò més quan arriba el diumenge. Ens posem la roba i les botes adequades, sense oblidar la gorra i anem tots cap el cotxe, un tot terreny de sis places, ben equipat per aquest tipus d’excursions i no parem fins que veiem un lloc a l’atzar que ens agrada, o algun altre prèviament escollit.
Deixem el cotxe en un punt determinat i apa, a començar una bona caminada! per descomptat amb un bon entrepà a la petita motxilla que porta cadascú i sobretot una cantimplora ben plena d’aigua mineral per, de moment, poder anar bevent i no patir set, fins que un cop a la muntanya, trobem una font que en ragi de ben fresca i llavors, poder fer el canvi. Tot i així, el pare ens ha ensenyat que l’aigua no s’ha de llençar mai i sempre busquem un arbre o una planta que ens sembli una mica seca, per aprofitar-la, regant-la una miqueta.
Comentant que havíem de fer aquell treball, l’avi ens va convidar a anar passar un cap de setmana a aquella Vall. Nosaltres dos no ho coneixíem i tant els pares com ells, ens van assegurar que ens agradaria molt.
Va arribar dissabte i amb la motxilla ben preparada de roba d’abric, tot i que era maig allà dalt i feia fred, els avis i nosaltres dos vam anar cap a Ribes de Freser, on hi faríem nit, apart de visitar-ho i l’endemà pujaríem a Núria amb el cremallera.
L’avi ens va explicar que Ribes es troba a la confluència de tres rius, els tres rius de la Vall de Ribes: el Rigard, el Segadell i el Freser. El poble queda dissenyat en forma d’Y i com que està situat al fons de la vall, està acotxat i protegit per altes muntanyes.
És un poble maquíssim. L’habitació de l’hotel on dormíem la Tina i jo, donava just sobre el riu Rigard i es feia estrany dormir sentint aquell soroll que feia el corrent de l’aigua al anar baixant!
L’endemà, vam pujar al cremallera i un cop va arrencar, ens faltaven ulls per poder mirar tot el que ens envoltava, quina passada, les altes muntanyes, tot ple de verdura i aigua que sortia de les pedres fent diversos baixants, arbres de tot tipus, flors de tots colors i a més a més, quan vam arribar dalt, sortint del cremallera, una mica més enllà... hi havia neu!
Ens vam enamorar del llac, l’aigua era transparent i blavosa, amb diversos tornassolats de tanta llum que rebia del sol. L’avi, ens va fer pujar a una barca i vam fer una bona volta per tot el llac, nosaltres dos portàvem els rems, quina emoció!
Un cop visitat el santuari, vam anar a dinar i quina va ser la nostra sorpresa, quan al sortir del restaurant el cel és va anar enfosquint i començaven a caure gotes d’aigua. Vam anar de seguida a l’estació i vam agafar el cremallera per tornar a Ribes.
Mentre anàvem baixant, va començar a caure aigua i més aigua i el cel es va ennegrir tant, que semblava que es feia de nit.
Al sortir del cremallera, queia un xàfec impressionant, però com a bons excursionistes que érem, no ens vam mullar, perquè ens havíem emportat les motxilles petites amb el més indispensable i amb UN BONA CAPA IMPERMEABLE DE MUNTANYA!
I un cop vam ser al cotxe, vam retornar cap a casa. La curiositat va ser que pocs kilòmetres més enllà, tornava a brillar el sol, tota la negror havia quedat en aquella vall.
L’avi, tornant ens deia, Catalunya no té preu nois!!!
Quin cap de setmana i quina redacció vam poder presentar!
Gemma Matas
Comentaris
-
UN RELAT FORMÓS[Ofensiu]Rafaelmolero | 10-03-2014 | Valoració: 10
M' ha encantat llegir este relat. És emocionant... tal volta ha aconseguit el ritme tan extraordinari de la situació on es van trobar. Les coses belles estan en la natura, i així fent de la vida alguna cosa més diferent... Enhorabona, Gemma, i un gran salut. Rafael Molero
l´Autor
31 Relats
136 Comentaris
33292 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Primerament, vull comentar que totes les meves dades corresponen a Gemma Matas Gustems. Hi va haver un problema de clau d'entrada i he hagut de fer aquesta pàgina nova .Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.
L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món que ens ofereix la literatura.
Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.