L'agró que s'havia fet vell.

En un estany hi havia un agró acostumat a pescar molt fins que va envellir i,ara,de gran moltes vegades perdia la caça.
L'agró va pensar de quina manera treure profit de la seva manya,que més endavant va ser la causa de la seva mort.

Vet aquí va arribar un dia que no va poder pescar res i s'estava a la riba trist i mitj mort de gana.Un cranc es va estrenyar que ja no perqués com abans i li va preguntar perque estava tant moix.L'agró li va respondre que sentia una gran llastima per tots els peixos de l'estany,perque dos pescadors que pescaven en un altre estany es proposaven venir a pescar a aquest.

-Aquells pescadors,son molt bons pescan i pescaran tot el que trobin.-CRANC
El cranc en sentir aixó,espantat va correr a dir-ho als peixos.
-Només hi ha una solució i es que jo us porti d'un en un altre estany que no es lluny d'aquí,un lloc que esta ple de canyes i moltes planntes tropicals,i allà no us faran mal.
Cada dia l'agró prenia tants peixos com volia,feia com si els portes a un estany,i quan arrivaba a un turonet els matava i se'ls menjava.
Aixi va viure molts anys sense pescar fins que un dia el cranc va demanar al agró que el portes a coll.
Mentre volaven el cranc s'estrenyava de no veure l'estany
al qual es pensava que anava.Al ser a prop del lloc on l' agró solia menjar-se els peixos el cranc es va adonar de la mala jugada que els feia.
Llavors el cranc va estrenyer el coll de l'agró fins que l'hi va trencari i va caure mort a terra.El cranc va tornar a l'estany dels seus companys i els va contar la traïció i l'engany que l'agró els feia i que per aixó el va matar.