Cercador
L'acompanyava la guitarra
Un relat de: silvia_peratalladaSense cotxe i sense moto,
No el vaig veure mai en bicicleta
Però sempre, sempre
L'acompanyava la guitarra.
També aquell primer dia
Que ens trobèrem, sense saber
Ben bé què dir...
I un bolígraf
A la ronyonera
Per escriure quatre versos
Mentre esperava
Qui sap qui,
I qui sap on...
Un dia va escriure
Vull viure
Dins un vers
Sense mesures,
Dins un poema
Rimat amb aventures.
Vull morir
Entre versos de Martí i Pol,
Si pot ser amb una mà amiga
Just per damunt de la meva
I vull respirar
Tots els anys que em quedin
Dins un món més just,
Ple de somriures,
On parlar sigui cantar,
I riere només expresar.
Un dia va escriure
Vull viure!!!
Comentaris
-
Emotiu[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 11-10-2006
M'has transportat a temps ja passats en què la guitarra era la companyia de moltes tardes, de molts moments de solitud, presidia la trobada d'amics... i sempre, sempre, volíem viure.
-
descorberta interesant[Ofensiu]monsvariats | 11-10-2006 | Valoració: 9
gracies per oferir els teus versos agent com jo,
d'alguns s'en podrien fer cançons , m'ha agradat molt, peso continuar llegin-te
PD
potser un dia em decideixi a musicar algun dels teus poemaes...puc? -
Pensa[Ofensiu]Melcior | 24-09-2006 | Valoració: 10
que si tocaba la guitarra com versaba, la tocaba
molt de bé.
Endavant.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582252 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....