L'acompanyava la guitarra

Un relat de: silvia_peratallada

Sense cotxe i sense moto,
No el vaig veure mai en bicicleta
Però sempre, sempre
L'acompanyava la guitarra.
També aquell primer dia
Que ens trobèrem, sense saber
Ben bé què dir...
I un bolígraf
A la ronyonera
Per escriure quatre versos
Mentre esperava
Qui sap qui,
I qui sap on...

Un dia va escriure
Vull viure
Dins un vers
Sense mesures,
Dins un poema
Rimat amb aventures.

Vull morir
Entre versos de Martí i Pol,
Si pot ser amb una mà amiga
Just per damunt de la meva
I vull respirar
Tots els anys que em quedin
Dins un món més just,
Ple de somriures,
On parlar sigui cantar,
I riere només expresar.

Un dia va escriure
Vull viure!!!

Comentaris

  • Emotiu[Ofensiu]

    M'has transportat a temps ja passats en què la guitarra era la companyia de moltes tardes, de molts moments de solitud, presidia la trobada d'amics... i sempre, sempre, volíem viure.

  • descorberta interesant[Ofensiu]
    monsvariats | 11-10-2006 | Valoració: 9

    gracies per oferir els teus versos agent com jo,
    d'alguns s'en podrien fer cançons , m'ha agradat molt, peso continuar llegin-te
    PD
    potser un dia em decideixi a musicar algun dels teus poemaes...puc?

  • Pensa[Ofensiu]
    Melcior | 24-09-2006 | Valoració: 10

    que si tocaba la guitarra com versaba, la tocaba
    molt de bé.
    Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com