L'abisme

que passa és una abraçada que perdem" . Ai els abismes de incomprensió , de rancúnies o simplement de por o falta de coratge.

És preció, AVERROIS. !
Una abraçada.

Normalment et trobo més escrivint prosa. Aquest poema és bellíssim, tan clar tan diàfan i tan profund alhora.

Un petó estimat Averrois,, mai no t'oblido malgrat comentar poc per manca de temps.

..els sentiments són difícils de gestionar. Amor-odi, és aigua de la mateixa font? És el mateix morir per amor que matar per amor?. Es valora que una persona tingui sentiments profunds ... però els dolents també?. És una reflexió interessant ... Gràcies pel teu comentari.


pd: el que té de bo els abismes és llançar-s'hi de cap .... amb la passió d'un boig, o la bogeria d'un apassionat ... Una abraçada

Tan de bo no ens bloquegés mai la por, ni ens tirés enrera el recel, la malfiança, el pànic a ensopegar i estimbar-nos...
Un crit a la valentia, per esperonar als cors acovardits.
Una abraçada

per poder "trencar" el gel, és com jo he sentit aquest vers... M'agradat molt. Saber apreciar el temps i el que té el valor real.