L'abisme

Un relat de: AVERROIS
Vine amb mi!
T’espero, com cada dia,
com fa tant de temps.
I tu, llunyana,
no has comprés fins ara
que cada segon compte,
cada minut que passa,
és una abraçada,
que perdem.
I tot per tenir por de l’abisme
que ens separa.

Comentaris

  • "Cada minut [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-12-2011 | Valoració: 10

    que passa és una abraçada que perdem" . Ai els abismes de incomprensió , de rancúnies o simplement de por o falta de coratge.

    És preció, AVERROIS. !
    Una abraçada.

  • gypsy | 10-10-2011


    Normalment et trobo més escrivint prosa. Aquest poema és bellíssim, tan clar tan diàfan i tan profund alhora.

    Un petó estimat Averrois,, mai no t'oblido malgrat comentar poc per manca de temps.

  • Resposta[Ofensiu]
    Misèria Matacoloms | 26-07-2011 | Valoració: 10

    ..els sentiments són difícils de gestionar. Amor-odi, és aigua de la mateixa font? És el mateix morir per amor que matar per amor?. Es valora que una persona tingui sentiments profunds ... però els dolents també?. És una reflexió interessant ... Gràcies pel teu comentari.


    pd: el que té de bo els abismes és llançar-s'hi de cap .... amb la passió d'un boig, o la bogeria d'un apassionat ... Una abraçada

  • Valentia[Ofensiu]
    Englantina | 26-07-2011

    Tan de bo no ens bloquegés mai la por, ni ens tirés enrera el recel, la malfiança, el pànic a ensopegar i estimbar-nos...
    Un crit a la valentia, per esperonar als cors acovardits.
    Una abraçada

  • un crit d'ànima[Ofensiu]
    liudmila | 24-07-2011 | Valoració: 10

    per poder "trencar" el gel, és com jo he sentit aquest vers... M'agradat molt. Saber apreciar el temps i el que té el valor real.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

345916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!