Cercador
L'abella en el seu cau d'olor
Un relat de: ginebre- Compartir:
És urgent que t'escrigui.
Tu m'alimentes tan sovint
de lletres i vitamines
d'ànimes i històries
imatges, dolors, alegries.
Les hores submergides
en l'activisme del sou
en l'adob dels brots menuts
l'amansiment de cadells silvestres
la gestió del caos del cau.
Ara em prenc temps per dir-te:
"m'escolo avall pel bic
m'endreço entre la quadrícula
m'ordeno en sers petits."
Míra'm així posada en fila
com pota de mosca, formiga
oruga en processó, ortiga
fons blanc en erupció, granissa
gra de pus, infecció, pruïja
encuny de traç i llum, retina.
És aquest món pla que permet
sols dues dimensions, però promet
una dimensió virtual a internet,
com prisma amb mil cares, reflex
de cada terminal, ulls i gest
de cada cos final, cor i ment.
Prisma que trabuca imatge en vers
on sé que a l'altre banda tu hi veus,
somrius com gat flotant i dispers
mirada que no veig, però em venç.
Fletxa viva, entra al meu cor dens!
injecta'm ja el teu verí de serp!
prenya'm ja de viva sàvia, suc!
brota'm ja de pressió pura, puc!
líba'm ja l'alada essència, en duc!
Comentaris
-
ohh gin![Ofensiu]gypsy | 26-05-2007 | Valoració: 10
quina meravella! EN MAJÚSCULES!.
Espectacular, polièdric, intens...
!!!!!!!!!!!!!!
gypsy -
perfecte[Ofensiu]Urepel | 25-04-2007 | Valoració: 10
sóc tan impacient, que em costa molt d'entendre la poesia a banda que no sé res de literatura ni rima ni res... no és una excusa, però és per explicar-me; doncs si hi ha poemes que "entren" I aquest, com ja comenten els altres relataires, m'ha entrat pel lèxic i per la "màgia" curosa del que està perfectament escrit. Perquè les lletres eren notes. Es llegeix sol. M'ha enganxat cada paraula, cada so i cada rima. No se que més dir.
-
paraules[Ofensiu]manel | 15-04-2007
Una tria de paraules fabulosa, no se si mà de diccionari o de gran riquesa mental, o mig i mig. Ja m'hi he trobat amb d'altres poemes teus.
L'ús d'una paraula o altra en poesia sempre és molt important, però hi ha poemes on la seva rellevància és vital, i no només pel seu significat, sinó també (i de vegades més i tot) per la forma o sonoritat. I no parlo de rima, parlo de música en general, de la partitura.
Un poema embriagador, ginebre.
Saps però que jo potser retallaria l'estrofa final? Tampoc ho acabo de veure clar....
Uns petons! (que no faltin)
manel
-
Sí, hi sóc...[Ofensiu]Anagnost | 06-04-2007 | Valoració: 10
I sóc un caire d'aquest prisma que et veu a través dels teus poemes, que s'il·lumina amb les teves paraules, i que somriu feliç de tenir-te a l'abast en forma de versos vivificants. Mercès, Ginebre, humilment, d'aquest Anagnost que t'admira.
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 31-03-2007 | Valoració: 10
S'enceta amb un clam, un prec; continua amb la història domèstica de cada dia, plena d'automatismes repetits (allò dels cadells, del caos del cau em fa somriure amb tendresa). Després, la pausa, el descans al recer de l'escriptura, i el brollar imparable de tot el que hem guardat durant el dia... sublimat en rengleres de lletres que prenen totes les dimensions i perspectives impossibles de dir si no fos l'ànima qui escrigués poesia. I penso en la teua...
Un plaer, ginebre estimada, ho dies amb tanta senzillesa, amb tanta familiaritat i tendresa.
Com una abella ben carregada de polen, de tot el que t'ha donat el dia, tornes al cau i allà obres la màgia que ho tornarà paraules de mel.
Un bes, poetessa, amiga, preciosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
46 Relats
429 Comentaris
85229 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Hola!Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!
Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.
Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava
Enric Casasses
ginebre(arrova)gmail.com