la volta als dies en 80 móns

Un relat de: Capdelin

No et preocupis per mi...

tinc una soletat superpoblada
de milers de records,
si els poso en filera donen
la volta als dies en vuitanta
móns.

Els tinc etiquetats per colors
i mides, per èpoques, tactes
i sabors.

Em mira la teva cara...

Tinc una soletat superpoblada
d'abraçades
i de petons del tren en el darrer
vagó
i molts adéus,
algun "vés a la merda!" i també
algun "cabró!"

Em mira la teva cara...

Tinc una soletat superpoblada
de temps i de segons:
quan el món era petit
i tots els carrers passaven
per la nostra porta

i féiem una casa d'un munt
de fang,
d'aquella nit tant i tant
clara i forta,
que ens va descobrir en un
instant.

Però avui,
la teva cara mira cap a un altre
cantó,
un helicòpter s'ha endut
tots els records
i els ha llençat a la foguera
d'una rosa.

L'origen del mar fou una llàgrima?

Tinc una soletat tant... sola.


Comentaris

  • si els records fossin morfemes...[Ofensiu]
    Dopamina | 15-06-2005 | Valoració: 10

    ...ara tindriem una enciclopèdia dins del nostre cor. Però per sort, els records són records, molt millors de mil paraules, i només equiparables als somnis que no deixen de ser records en futur. Ignaugures els meus relats favorits entrant per la porta gran.

    Et diria alguna paraula d'ànim per seguir escrivint i del molt que m'agrada com ho fas, però no crec que calgui, doncs si algú escriu així, el fruït de la seva mà val més que qualsevol comentari. Felicitats.

  • .............[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 14-06-2005 | Valoració: 10

    "L'origen del mar fou una llàgrima?
    Tinc una soletat tant... sola."

    Simplement és podria dir que....perfecte.
    tens una soletat tan cansada, tan adormida, tan negre, que potser caldra treure'n la pols i animar-la, cladrà, estimar-la i apreciar-la...la teva blanca i pura ànima, salvarà auqest soletat pensdia xls dies....

    Petons i abraçades

  • tristesa...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-06-2005

    En la inmensitat de tants records emmagatzemats, barreja de molt instants, de paraules, sabors, abraçades i comiats, es dibuixa la mirada del seu rostre.
    Aquesta sensació de llarg camí recorregut en poc temps, d'una cadena afilerada d'imatges que no tenen fi.
    Fins que l'evidència dels ulls que no et miren, obren un forat a l'ànima, per on s'escola tot.

    Queda la sensació d'estar buit, sol amb la soledat...

    Potser una llàgrima d'ara, engendrarà un mar per navegar fina a bon port!

    Un abraçada!




  • És un final...[Ofensiu]
    annah | 14-06-2005 | Valoració: 10

    molt trist!!!

    Però avui,
    la teva cara mira cap a un altre
    cantó,
    un helicòpter s'ha endut
    tots els records
    i els ha llençat a la foguera
    d'una rosa.

    Com se t'acuden aquests versos tan ben pensats que fan posar la pell de gallina!!!

    Com sempre, genial!!!

    Un forta abraçada!!!

    Anna

  • ufffff[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-06-2005

    és genial.....un final trist, però uns versos magnífics....
    ja no sé com dir-t'ho, que m'agrada tant i tant tot el que escrius!!!!

    una superpoblació de petons i abraçades, no cal, no?
    mil somriures i un petó!!!!
    Sílvia

  • Guspira | 14-06-2005

    Preciós, com sempre Capdelín! Em sorprens amb cada poema. Quin final!

    L'origen del mar fou una llàgrima?
    Tinc una soletat tant... sola.

    M'ha agradat molt! Per cert, el títol del poema m'ha fet recordar un llibre que vaig llegir fa poc i em va agradar molt, de Julio Cortazar, "la vuelta al día en 80 mundos". Seguiré llegint!!
    Una abraçada.
    GuSPIRA

  • aix ....[Ofensiu]
    shine | 14-06-2005 | Valoració: 10

    nen .... que bonic, m'has deixat sense paraules ...... pf ... tokat i enfonsat ....

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )