LA VIDENT

Tot i que no sóc gaire avesat en temes que ultrapassen la raó, aquella tarda vaig anar a veure a una vident perquè em predís el futur. La pitonissa, de rinxols despentinats i amb mocador violeta al cap, em va comunicar consternada -després d'haver practicat diferents mètodes- que no podia veure gaires coses del meu futur. “Deu ser que avui falla la connexió amb el més enllà”, em va dir seriosa. El que sí que em va poder assegurar -perquè ho havia llegit a la seva bola màgica-, va ser, que que jo moriria atropellat per un cotxe de color vermell a l'edat de vuitanta-tres anys.
Li vaig pagar un preu rebaixat per la consulta i vaig sortir al carrer rumiant en el meu avenir. Sumit com estava en els meus pensaments, no vaig veure el vehicle vermell que se'm va emportar per endavant. Vaig morir als trenta-vuit anys sense saber que la vident era dislèctica.