La vida d'un superdotat

Un relat de: Dhoulmagus

Ja es va acabar un dia, normal i aborrit com era sempre...
Vaig anar a l'institut, amb els inútils i... no se que més vaig fer al matí.
Sóc un superdotat o com la gent em deia: "empollon".
Tinc dotze anys però faig segon de ESO.
La meva vida era aborrida.
Hi ha gent que pensa: "Waw! Ser superdotat deu ser molt divertit! Sempre treient exelents!"
Però la realitat no era així, almenys per a mi.
Els inútil em miren malament i jo no els hi fet res. Els companys de classe ( no vaig fer l'esforç ni de aprendre'm els seus noms ),els hi deia inútils, per què creia que ho eren, com a mínim comparats amb mi.
L'altre dia li va dir la professora a un nen :
-Siusplau senyor Gómez, diguim la fórmula de la longitud de la circumferència.
Em vaig quedar amb la boca oberta. Els inútils no saben ni calcular la longitud d'una circumferència! A demés, li diuen rodona...que ineptes no?
Li vaig dir:
-pi per dos per radi!
Tothom em va mirar amb cara de sorpresa. Sort que va tocar el timbre de sortida.

Al sortir de la presó d'aburriment ( l'institut ) vaig anar a casa i em vaig posar a jugar a la PlayStation 2. Jugava a un joc de carreres de cotxes. Em vaig quedar tota la tarda jugant...
Vaig tancar els ulls i vaig deixar-los tancats.
Al obrir-los, vaig veure un edifici al davant dels meus nassos.
Em vaig quedar bocabadat. La meva "Play" no estava i ma casa tampoc. Només hi havia un prat i un edifici molt gran. Vaig aixecar-me i vaig obrir la porta. Hi havia un cartellet que posava. I.E.S Inteligència.
Em vaig quedar igual.
Vaig entrar-hi i un senyora grassa em digué:
-Senyor Garcia, entri a classe que fa tard.
Aquella grassa savia el meu cognom. Vaig entrar a la suposada classe i hi havia molts alumnes i una senyora que deuria ser la professora.
Em va dir que em sentés i això vaig fer.
Va començar dibuixant una circumferència. Vaig pensar:
Quin rotllo! Un altre cop això!
Però la dona em va dir:
-Senyoret Garcia, digui'm l'arrel quadrada del resultat que dongui el perímetre del cercle dibuixat a la pissarra.
Em vaig quedar amb la boca oberta. No ho sabia fer!
Per primera vegada a la vida no ho sabia!
Jo digué mig espantat:
-Doncs...no ho se.
Tota la classe començà a riure.
I a sobre la professora els diguè:
-No us rigueu del pobre noi, si es curtet no es culpa seva, sino del seu intelecte.
De que anava aquella dona? Em vaig empipar moltissim però no vaig dir res.
Vam continuar la classe i seuia snse entendre res.
Era molt extrany.
Vam continuar amb tecnologia i el professor preguntà:
- Com podem fer un circuit elèctric amb dues resistències que no siguin bombetes i tres pulsadors? Com que tots ho sabeu, contruiu-lo.
M'estava posant nerviós. No sabia que fer.
Vaix passar-me així tot el dia, classe rere classe.
Al acabar les classes no sabia a on anar. Hi havia un descampat enorme i a l'horitzó hi havia una caseta.
Un nen em digué:
-Escolta curtet, ta casa és aquella d'allà al fons? La tens molt aprop! Nosaltres la tenim a 22 Km de distància. Però aquí tothom és bo en gimnàstica.
Van començar a córrer tots. Jo també però ells corrien moltíssim més. S'alllunyaven i s'allunyaven i em quedava sol com un mussol. De cop tot es va ficar negre.
Vaig sentir la veu de ma mare que deia:
-Pau! Desperta!
Vaig obrir el ulls.
Era un somni! Vull dir un malson!

Al següent dia vaig anar a classe. Però no vaig insultar a ningú. Sempre que anava a insultar a algú m'enracordava del somni.
Poc a poc, vaig arribar a tenir amics i tot!
Als dos dies colaborava a classe i m'atrevia a fer treballs en equip i tot!
Crec que aquell somni o malson ( com ho preferiu ) va ser molt important per a la meva vida.

Comentaris

  • Gràcies per contestar![Ofensiu]
    hilderoy | 18-01-2007 | Valoració: 10

    jaja m'ha fet gràcia que em contestessis aquí...
    oks per lo de la circum!!!ja ho suposava, de fet.
    ta bé això de la moraleja múltiple!! ;P jeje
    ptons!*

  • Conec a una persona...[Ofensiu]
    diesi | 17-01-2007 | Valoració: 10

    ... a qui li vindria bé llegir aquest relat jeje. No sé si ella és superdotada però el fet és que va de llesta... Ens veiem per aquí!

    b#NaT#b

  • Campanillax[Ofensiu]
    Campanillax | 17-01-2007

    M`ha encantat, peró no he entes el que preguntava la professora de matemàtiques

  • Resposta: bartolo[Ofensiu]
    Dhoulmagus | 17-01-2007

    De fet, el cas de la circumferència ha sigut el primer que se m'ha acudit :p. Només volia fer reflexionar als lectorsamb el que els castellans diuen: "la moraleja" jeje, que depèn de qui s'ho llegeixi és una o una altra...

  • ¡¡¡[Ofensiu]
    hilderoy | 17-01-2007 | Valoració: 9

    Està bé el relat, però hi he trobat un error... jo vaig a segon d'ESO... i si algú no sap com es calcula una circumferència és titllat de curtet...^^'
    Re més, està bastant ben escrit!!

    iups...^^ jaja acabo de llegir la teva bio i veig que fas 2on d'ESO... potser al teu institut es centren més en altre temes.. ptons!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Dhoulmagus

Dhoulmagus

7 Relats

19 Comentaris

5975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Hola!
Em dic Ferran, sóc un noi de 14 anys, vaig a 2nb d'ESO i m'agrada escriure . :p.
Que com sóc? Doncs, tinc els cabells castanys i els ulls marrons. No sóc gaire alt comparant-me amb els del meu curs.
Sóc un adicte al ordinador i a les màquines d'entreteniment en general.
No sé que més explicar així que espero que us agradin els meus relats ;).