Cercador
Els savis no tant savis
Un relat de: Dhoulmagus- Compartir:
Uns vells savis anaven passajant per el camí del bosc quan van veure un noiet que anava en direcció contrària a ells.
Llavors, un dels vells va dir:
-Perquè no ens reim d'ell una mica? Esque estic aborrit...
Un altre vell va dir:
-D'acord, ens riurem de la seva inteligència.
El noi es va acostar i un dels vells li va dir:
-Perdona noiet, cap on va aquest camí?
I el noiet li va respondre:
-El camí no va enlloc, el camí es queda quiet.
L'àvi, avergonyit va retrocedir.
El següent vell li comentà:
-Escolta noi, com et dius
-No em dic, em diuen a mi.
El vellet, enfadat li diguè:
- Doncs, com et diuen?
-A mi em criden quan estic lluny i em parlen normal quan
estic aprop.
Al dir això, els dos avis van sortir corrent cap al seu poble, ja que mai no els havien fet passar tanta vergonya. En canvi, els altres vells es van riure d'ells.
El noiet se'n va anar tan tranquil cap al poblet.
Comentaris
-
m'ha agradat![Ofensiu]atram | 16-01-2007
com una rondalla popular d'aquelles que et deixen un sabor fresc i alegre a les orelles, i al cor! la història és tota inventada? molt alliçonador! enhorabona.
-
T'he llegit...[Ofensiu]rnbonet | 15-01-2007
...aqust i el poema en "-it". I deixant de banda els errors ortogràfics -que no són excessius per un 'xavalet' de 14 anys- les dues històries són divertides.
La dels savis, perquè queda demostrat que davant l'enginy d'un xiquet de poble no són tan savis; el poemeta, perquè té la seua gràcia, innocent, però captivadora.
Salut i rebolica, xicon! I endavant!
l´Autor
7 Relats
19 Comentaris
5999 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29
Biografia:
Hola!Em dic Ferran, sóc un noi de 14 anys, vaig a 2nb d'ESO i m'agrada escriure . :p.
Que com sóc? Doncs, tinc els cabells castanys i els ulls marrons. No sóc gaire alt comparant-me amb els del meu curs.
Sóc un adicte al ordinador i a les màquines d'entreteniment en general.
No sé que més explicar així que espero que us agradin els meus relats ;).