La vida dóna mil voltes

Un relat de: kispar fidu

A vegades la vida no saps ben bé que et té preparat:
Potser vius feliç, i al girar la vista... tot ha canviat i la vida t'ha fet mil voltes. O potser et veus immers en un mar de dubtes on tot et semblen problemes i no saps com ensortir-te'n... i al sortir el Sol, un somriure et canvia l'expressió de la cara i et fa veure les coses amb uns altres ulls.

Molts cops els problemes ens els fem més grans del que realment són, i ens sembla que el món se'ns cau a sobre...

Però en realitat tot té una sortida o una solució. Tot i que a vegades el millor, resulta ser, tancar una porta i obrir-ne una altra de nova. Aquests canvis mai saps com sortiran, però sovint són la millor opció.

Molts cops em pregunto, quina és la vertadera "missió" que venim a fer aquí... Quin és realment el motiu de viure.
Pot semblar una pregunta estúpida i sense sentit; però més d'un cop m'ha vingut a la ment.
Per què hem d'estar-nos tant de temps summergits en els nostres problemes i mal de caps, quan la única finalitat que tenim és continuar la nostra pròpia evolució?¿?
No és que no li trobi sentit a la vida, ni que no m'estimi viure. Simplement és una pregunta que a vegades rumio.

Penso que ja que estem aquí, hem d'aprofitar al màxim aquest temps que tenim. Crec que el més valuós i preciós que pots rebre i donar a la vida, és amor i estimació.

Sentir-se estimat és el més gratificant que hi ha, i crec que és el que ens dóna energia per continuar vivint i aguantar quan sentim que estem a punt de caure.
Per tant, aprecia a tothom que valgui la pena i que creguis que et pot respondre, i valora a tot aquell que creus que ho necessita o a qui mai li han donat una oportunitat.

Rebre estimació d'una persona t'omple l'ànima, i fa que t'estimis la vida. Penso que aprecies la vida de debò quan veus que sempre hi ha algú que té un racó per a tu, per compartir qualsevol moment, dolent o bo, i que està disposat a ajudar-te i a donar tot el que li sigui possible per tal de que estiguis millor... I això no es canvia amb res.


Comentaris

  • unes reflexions molt interresants[Ofensiu]
    Equinozio | 20-07-2005

    No sé com resumir-les, però m'han agradat molt.
    A mi em costa molt fer aquest tipus de text.

    Equinozio

  • reflexions[Ofensiu]
    eternasomiadora | 04-05-2005 | Valoració: 10

    M'agradat molt el teu escrit i a mi tambe m'agrada escriure reflexions i quina rao que tens, estimar i ser estimat passar de les lleis de la jungla que ens envolta ser humans. Mol maco segueix escribint!! Petons!

  • Reflexions...[Ofensiu]
    George Brown | 04-05-2005

    Més reflexions... realment t'agrada reflexionar!!!
    I sempre amb els dubtes de rerefons, el perquè de la vida, el sentit de l'existència... i aquest cop, he descobert quelcom més: la necessitat de companyia!
    Molt cops la vida se'ns fa molt dura (... a la nostre manera, i en el nostre món reduït... si segons qui sentis que dic que la vida és dura em titllaria de desagraït i catastrofista!), i el sol fet de tenir algú en qui recolzar-nos ens fa veure les coses amb uns altre ulls, poder compartir les preocupacions sempre allibera una mica, i si a més ens podem sentir útil per aquesta altre persona, ja tenim una raó més per viure.
    Ara bé, per altre banda, hem d'aprendre a ser autosuficient, ja que no sempre comptem amb algú que ens ajudi a tirar endavant, però sempre després d'unes quantes llàgrimes apareixen infinitat de raons per buscar el nostre lloc en aquest món tant allunyat de la nostre utopia.
    M'agraden molt aquestes reflexions, em fas adonar-me de coses que, malgrat sempre hi penso, no trec mai cap conclusió, i el fet de veure el teu punt de vista em fa adonar-me que molts cops em plantejo les coses forma equivocada, i que no val la pena pensar segons que... gràcies.

    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

211622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo