La vaca i el llop

Un bonic dia d'abril a les muntanyes de la Vall d'Añisclo estava berenant el ramat de vaques com cada dia. El pastor, a la tarda les deixava i es ficava dins la seva cabana a fer la migdiada. Quan es feia fosc ja no sortia més, les deixava pasturant sabent que no existia cap perill, de fet mai havia tingut cap incident, bé, si traiem el dia en que la Rufa es va posar a parir sense la predicció del veterinari de Pineta. Res, al matí, en Julián es va trobar amb una vedella enganxada a sa mare.

Podia confiar i és per això que quan començava a davallar el sol el xicot es tancava i posava llenya a la llar per tal de poder passar una nit càlida.

Aquell bonic dia es va transformar en una nit farcida d'estels enganxades en un tapís blau marí ben net. Sota aquell cel, la Cinta es va perdre. No era el primer cop que s'allunyava de les companyes però tard o d'hora aixecava el cap i s'adonava de la distracció. Aquest cop no. Anava rumiant en el seu futur boví i les seves potes la portaven, mica en mica, la portaven lluny del prat on estaven escampades les seves parentes. Era molt distreta i es per això que el manescal del poble l'havia observat i havia advertit al senyor Jacinto que la vaca tenia les orelles a cal ferrer. Era dura, però aquesta no era la raó per la qual se separava del grup. La veritable raó és que la Rufa sempre estava en Bàbia; era d'aquells animals que vivien més cap endins que cap enfora.

En alçar el cap i veure la seva solitud se li va posar el cul tan estret que no li passava ni un bri d'herba. Va plorar a la seva manera, va bramar i bramar fins a l'extenuació. I va parar quan va sentir una veu estranya, que no havia sentit mai però que la va esgarrifar des del musell fins a la cua. Sota la nit un udol tètric de llop era la resposta als seus brams desconsolats.

Cagada de por va buscar refugi en una petita cova que s'obria en un extraplomat de la immensa roca que tenia al davant. Sense fer soroll s'hi va anar introduint en aquella boca de llop. En el precís instant que s'ajupia en un racó es va sentir un altre cop el crit nocturn d'aquell animal salvatge
- Auuuuuuuuuuuuu! Vaca sé on t'has amagat. Ara vinc per tu, AUUUUUUUU! -va dir amb veu feroç i segura.
- Ai, mama! M'ha vist. Deu ser a prop. Ja sóc vaca morta. Aquella bèstia em té atrapada. Sap on sóc i em vindrà a menjar. No vull morir- I tota ella tremolava com una Magdalena
- Auuuuuuuuuuuuu! Ja sóc aquí- Va dir davant l'entrada de la bauma - És llei de vida angelet. Jo tinc molta gana i tu tens molta carn. Jo sóc ferotge i tu ets una tendre i tonta criatura. No et resisteixis i no et faré mal. Una bona mossegada a la gola i tot haurà acabat- Va afegir amb un to deveu molt arrogant
- Muuuuuuuuuu! No em mengi senyor llop - li tremolava la veu de por.

El llop s'hi va llençar i amb la boca oberta li va començar a mossegar les cames. La vaca, Oh, sorpresa de les sorpreses, va començar a riure i a demanar si us plau que no li fes pessigolles.
- Senyor llop, senyor llop que em fa moltes pessigolles, que em fa moltes pessigolles.
El llop va persistir una estona més mossegant fins que finalment es va enretirar i sanglotant va dir.
- Au, Au, Au, pobre de mi. De ben petit em vaig trencar totes les dents en caure des d'un penya-segat i no puc clavar-li la dent ni a una trista i espantada vaca. Au, Au, au, que serà de mi. Ja fa temps que m'alimento d'herbes i sargantanes. Ja tinc ganes de cruspir-me un bon bistec de vedella.

La vaca mig va respirar tranquil·la. Aquell llop no podia fer-li cap mal. Van estar parlant sobre l'accident d'ell i la pèrdua d'ella i van decidir adormir-se plegats per donar-se escalfor. Es van acomiadar fins a l'endemà i es van dir que en sortir el sol tots els problemes es solucionarien.

Però no. A mitja nit. Catapumpam el llop se li va llençar a sobre de nou. La vaca es va espantar però de seguida se'l va treure de sobre i el va esbroncar. Ell mig adormit li va dir que ell era un depredador, un carnívor i no sé quantes coses més. La vaca va entendre que aquell gos famèlic tenia malsons de la gana que tenia. Ell encara no havia acabat de parlar que ja roncava. Ella de seguida va agafar de nou la posició i el son.

De bon matí el llop ja hi era a l'entrada de la cova. La vaca es va despertar i el va trobar allà palplantat.
- Què fas?
- Res. Acabo de veure una llebre sortir del seu cau però no he tingut ni esma per fer-li un ensurt- va dir el llop tot tristot
- No comencis. Ja vam parlar i et vaig dir que t'ajudaria si t´ho feies el mateix amb mi. Si em portes amb les meves amigues jo et solucionaré el teu problema. Així vam quedar ahir a la nit i vas estar d'acord. No és així?- li va recordar la vaca
- Sí. D'acord. Vinga, alça't que marxem- va contestar-li recuperant mica en mica l'amor propi.

Van baixar i pujar valls, cims i planures fins arribar on estava el ramat.

- Com t'havia dit. Ara et portaré fins allà on el nostre amo guarda la llet que ens treu a nosaltres per després vendre-la a un home que porta un camió rodó. Vine!- va dir tota alegre la vaca.

En acostar-se a les altres vaques aquestes van començar a bramar
- MMMMMMMMM MMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMMM
Darrera teu hi ha un llop, vigila Cinta! Corre!
- MMMM tranquil·les companyes és una amic meu. Gràcies a ell estic aquí. Ell m'ha portat fins aquí - va contestar alegre.
- MMM Tu estàs boja ens has portat un llop fins a nosaltres. Què vols que ens mati? Que ens porti a tots els seus i ens devorin com fan tot sovint amb les tontes de les ovelles?
- NO, no, tranquil·les. Aquest no és un llop normal- va dir mirant a l'animal que l'havia ajudat. Ell va fer un gest d'entendre el comentari- És un llop que no ens pot fer mal. És un pobre animal que va perdre les dents quan era petit. Només s'alimenta de grills i sargantanes.
- Un llop és un llop va contestar una d'elles- Inquieta com totes elles.
- Pots obrir la boca si us plau? - li va demanar a la fera.
- Ho veieu, no ens pot fer mal. I en canvi a mi m'ha ajudat- va contestar mentre el llop tancava aquella mandíbula plena de no res.- Li he promès que li diria on guarda la llet l'amo i que begués tot el que volgués.

Les vaques en veure aquell forat tan buit es van calmar i van continuar pastant. La vaca i el llop es van dirigir cap a uns recipients de fusta que es trobaven sota uns porxos que havia construït el pastor i allà després d'obrir la comporta amb la pota i la boca ell llop es va fer un fart de llet. Finalment es van acomiadar ella amb un somriure i el propòsit de no distreure's més i ell amb el musell blanquinós i la panxa plena. Ja sabia on es trobava el menjar i de segur que alguna nit hi tornaria. A les vaques tan els feia qui havia de beure's el suc de les seves mamelles humans o llops tontets.


I vet aquí un llop i vet aquí una vaca i el conte se'n va perquè el prat està ple de caca.