Cercador
La tomba.
Un relat de: ales de foc- Compartir:
La terra m'escalfa
i el sentiment em mulla.
Em vesteixen amb flors
i em perfumen amb paraules.
Jo tinc la custòdia del seu tresor.
D'aquell qui un dia van estimar.
Pare, veí, cosí o germà.
Jo tinc la clau del passat.
Tinc records, sentiments, moments.
L'última essència sóc jo.
Venen a parlar-hi,
a plorar i resar.
Marxen contents tot i no obtenir resposta.
Fins la propera,
Sóc el guardià. La clau del tresor.
Sóc el seu enllaç amb part de la vida.
Sóc la caixa del seu cor.
Sóc la seva vida en mort.
i el sentiment em mulla.
Em vesteixen amb flors
i em perfumen amb paraules.
Jo tinc la custòdia del seu tresor.
D'aquell qui un dia van estimar.
Pare, veí, cosí o germà.
Jo tinc la clau del passat.
Tinc records, sentiments, moments.
L'última essència sóc jo.
Venen a parlar-hi,
a plorar i resar.
Marxen contents tot i no obtenir resposta.
Fins la propera,
Sóc el guardià. La clau del tresor.
Sóc el seu enllaç amb part de la vida.
Sóc la caixa del seu cor.
Sóc la seva vida en mort.
Comentaris
-
Ales de foc[Ofensiu]Gabriel M. | 16-02-2013 | Valoració: 10
Enginyós, àgil i interessant poema. M'ha agradat gorça.
Una besada. -
betixeli | 15-02-2013
Genial, una mica macabra tot plegat, però està molt ben escrit.
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
69870 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94