Cercador
La teva guitarra
Un relat de: Xantalam- Compartir:
Pren-me com si fos la teva guitarra
arran teu, arrapada al cos
i acarona'm com l'arpa,
dits i dits arpegen
en si bemoll.
Ballo al ritme tremolant del teu cor
dins la capsa de ressonància,
lluna màgica, música;
escales que pugen
i surt el sol.
Vibracions que ja trepanen l'oïda,
el cantussol ara esgarrapa,
cadència, carícies,
el pas compassat
i un la major.
Acords ja fimbren l'espai entre els dos,
cordes tenses sobre la pell.
Un so que no és sord
que no és silenci
que és un do.
Pren-me tal vers de la teva guitarra
harmonia del fat, escrit
en fils de pentagrama.
Compàs, timbre agut,
bes sostingut.
Comentaris
-
sentint-me prop de tu[Ofensiu]Marc Freixas | 05-04-2010
vull dedicar-te un poema, ja que em toca molt de prop el tema dels cantautors... el meu germà n'és un d'ells i en més d'una ocasió li he dedicat alguns humils versos
però ara te'n vull dedicar un a tu... i és que ja fa temps que vaig rellegint aquest poema teu
i la veritat és que has aconseguit que me'l faci una mica meu... m'agrada, per això m'inspiren els següents versos, diu així :
tocat
dins la màgia
que guarden els acords,
la mirada penetra melodies sorprenents
que ressegueixen fins l'èxtasi
la paraula cantada per un nou poeta
abraçant-me
a la teva guitarra acústica
deixo que la mirada es perdi cap al cel...
descomposo voluntàriament
qualsevol estrella que capten els meus ulls
i la faig partícep
del so de la paraula
que canta el nou poeta amb el seu vers
sentint-me prop de tu
els indicis són només les cançons
que composes sense pressa, amb delicadesa...
tendre com el vent
que portarà el futur
a la glòria del teu millor demà
bé, fins aquí,mmm... espero que t'agradi
una abraçada poetessa!!!
i si tu em permets, el publicaré a rc, però només si a tu no et fa res
-
De la lluna dues[Ofensiu]lluis perealbert | 06-05-2009
Un bon joc de metáforas. ei ho fas molt be .
l´Autor
100 Relats
592 Comentaris
139126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.
El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)
***
Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.
Maig, 2008
xantalam@gmail.com
Bloc de poesia Enfilant finestres
Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic