Cercador

Llista categories

La solitut del home

Un relat de: AVERROIS

El vell riu llangueix en somort
les seves aigües calmades ploren
recordant els temps de jovenesa
temps de poder i bellesa.
Quan dansava, aigües clares i fredes
rodolant de pedra en pedra
fent sentir el remor de delicadesa
que donava la seva tendresa.
Amant s’ha unit sense recança
a mil amics i amigues que ha besat
creixent el cabal amb rapidesa
i augmentant la seva solidesa.

Ara em miro a les seves aigües
veient a un home tan sol com ell
que per molt que hagi viscut
morirà diluït en la immensitat.

Comentaris

Afegir comentari

La solitut i la reflexió[Ofensiu]
joanalvol | 11-03-2011 | Valoració: 10
Ni el riu, ni les aigües, ni les pedres podran recordar allò que han estat. Solament l’ésser humà té la capacitat de gravar a la consciència allò que ha viscut. Potser no està tot perdut, potser es torna a reviure aquells moments inoblidables. Potser el sentiment es perpetua fins el darrer racó d'una més elevada dimensió.

Una abraçada
Joanalvol
molt bona relació[Ofensiu]
joandemataro | 10-03-2011 | Valoració: 10
entre el riu i la vida, el pas del temps...
gràcies per seguir en contacte
abraçades
joan
Desesperança?[Ofensiu]
- | 06-03-2011
Un poema que desprèn malenconia i un cert aire de derrota, amb aquesta similitud entre el riu i la vida, enyorant temps passats, mentre l’aigua segueix el seu curs.
Gràcies pel teu comentari, AVERROIS, perquè veig que has copsat perfectament la idea del poema, i quan el vaig enviar no tenia gens clar que s’entengués.

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >