La Santa Companya

Un relat de: GIOMA

Sang de nit que realça la foscor
Estel fugaç creuan l'umbral
Crits d'horror trencant la fredor
La por dona forma al cos espectral

Com un ramat de bens pasturen pel bosc
Ànimes condemnades a vagar per la nit
Cèrcan arrebatar-te la teva, llevanta-la del cos
Qui s'els ha creuat ja no ha pogut tornar al seu llit

Santa Companya, llegendes o realitats
En els boscos de galícia ho podras descobrir
Santa Companya, processor de condemnats
La seva mel.lodia serà l'últim que podràs sentir

Fileres de túniques negres trenquen l'armonia
Legió dels morts avançant en perfecta formació
Al cap devant hi va la darrera víctima d'aquesta follia
Condemnat a arrossegar la santa creu d'aquesta mal.ledicció

Dibuixa un cercle a terra cuan t'els trobis
Resa, no t'els escoltis, o fes veure que no els has vist
Perque en mínima coriositat que oloris
Seràs dins d'un món on l'únic somriure teu serà trist

Santa Companya, esperits d'una altre realitat
Pàlides i fredes son les seves pells
Santa Companya, processor dels que no han tornat
Cuan t'els trobis ja seràs un d'ells

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer