La sang dels innocents

La llengua no té os, sol dir la gent, i molts parlen i parlen sense mesurar les possibles conseqüències ni comprendre el veritable sentit dels seus pensaments.
Vaig pel carrer i escolte honrats carnissers, botiguers o fusters, dels que en essència podríem dir que no són males persones, expressar amb la major naturalitat -i impunitat!- del món que tots els emigrants haurien de ser foragitats, expulsats del país sense cap contemplació. Que els estrangers són tots uns gossos i uns delinqüents i que no tenim per què aguantar-los en la nostra casa.
Jo mire les cares d'aquestes persones mentre hi parlen -operaris de fàbriques, llauradors, mestresses de casa, electricistes, obrers, etc.- i tracte d'imaginar-me què és el que els mou a fer aqueix exercici de reduccionisme i simplificació tan primari i brutal.
Segons ells, si un marroquí roba un banc, tots els moros són uns lladres; si un colombià ven cocaïna, tots els sud-americans són uns narcotraficants; si un senegalés pega una ganivetada a una altra persona, tots els negres són uns assassins.
Tracte de capir la seua lògica i només hi veig una profunda incultura filla de quaranta anys de franquisme i intolerància.
Seguint el seu mateix raonament brutal, si un home mata el seu veí amb una escopeta i després descobrim que aquest home va nàixer a Cullera, posem per cas, aleshores haurem de jutjar tots els cullerots i acusar-los de criminals. I un dia un valencià violarà una dona i tots els valencians serem uns violadors i per tant haurem de ser expulsats del país o, si més no, tancats a la presó.
És així de fàcil, com també és ben fàcil i simple el que diré ara: la intolerància, la incultura, la xenofòbia o el racisme són fills bords de l'odi, que és un sentiment que va engendrar la més gran de les immoralitats del segle XX: el feixisme.
Penseu en eixos xicons jóvens que van pels carrers amb els cabells rapats i les mirades farcides d'odi i fàstic; ells són fills vostres i han heretat el vostre odi... Però un dia mataran a colps o a ganivetades una persona que haurà comés el terrible delicte de tindre la pell més obscura, ser estranger o simplement anar vestit de manera diferent, i llavors vosaltres esdevindreu els seus còmplices; vosaltres tindreu també les mans brutes de sang. No vingueu després plorant llàgrimes de vergonya, el mal ja estarà fet.
La llavor està sembrada i només falta que vinga un Le Pen o un Haider a collir els seus fruits bruts i pudents de sang humana. Perquè no ho dubteu ni un segon, la sang humana esguita, la sang fa pudor i embruta; et deixa unes taques lletges i cridaneres en l'ànima que no es poden rentar ni amb el més potent dels detergents.