la revolució d'Expressions

Succeí una vegada que al pais de les Expressions, on hi vivien totes les categories gramaticals catalanes,fou envaïda per una llengua provinent de Castella. Un bon dia,estaven el Què i el Perquè,que eren veïns al carrer dels Interrogants, passejant pel parc de la Pregunta quan de sobte vingué el Com tot esverat, els digué:
-Ens heu d'ajudar! Unes noves expressions molt semblants a les nostres ens estàn envaïnt!Ens heu d'ajudar! Correu,veniu a la plaça de la Coordinació Sustantiva i farem una reunió urgent! Aviseu també al Quan!-
I així ho van fer,tan ràpid com pogueren van córrer a avisar al vell Quan,que jeia mirant les mossaranyes, i junts van anar cap a la plaça de la Coordinació Sustantiva,que era unes deu categories més enllà. Un cop allà, després de saludar tots els seus amics, el Com pujà a l'estrat i féu callar a tots,dient semblants paraules:
-Amics, ciutadans de les categories i del món de les Expressions,tenim problemes...Una llengua que diu anomenar-se "castellana" pretén apoderar-se de tots nosaltres i substituir-nos deixant-nos a l'oblit - va dir quasi plorant- però no ho permetrem! La gent que ens parla no necessita una altra llengua! Creem una revolució! El poble d'Expressions s'hi nega, a ara veuran aquests castellans!-
Amb el seu parlament tothom que estava a la plaça xerrava buscant solucions al tema plantejat, i quan tenien alguna idea pujaven a l'estrat i l'exposaven al poble. Van estar dues hores exposant idees fins que va arribar l'hora de votar la millor, i va ser la proposada pel Sino juntament amb els Però, i deia el següent:
-Com a ciutadans d'aquest poble,defensarem la llengua catalana com si d'una guerra es tractés, però sense violència...Farem veure que ens sotmetem al castellà,fent-nos així amics dels nostres germans, i després farem una reunió per veure quina part de paraules sibstituiran el català, però serà la trampa,perquè creuran que ho tenen tot guanyat! Els ensabonarem i després votarem en contra!-
El poble d'Expressions va fer un crit de guerra, -Sí!Fora castellà!-, i tots van acordar no deixar-se ensabonar per la nova llengua.
El dia que arribaren els castellans al poble d'Expressions,i un per un,els paral.lels del català al castellà es van allotjar, quedant-se sense lloc paraules com "Éste" "cómo" o "Cuando", ja que l'accent no els permetia entrar,a això el poble d'Expressions va veure l'poprtunitat clau, si ells els votaven a aprovar les paraules catalanes deixarien allotjar a aquestes paraules. Primerament no van acceptar per tossuderia,ja que volia dir sotmetre's a una altra llengua, pero més tard van rectificar perquè necessiitaven sobreviure.
Arribada la reunió el Quan pujà a l'estrat:
-Estimats catalans, és el moment de votar el número d'expressions que seran substituides per les expressions castellanes, i això vol dir perdre part de la nostra preciada població, cosa que no desitgem...-es posà a plorar i tothom aplaudí- Així doncs,fem votar als castellans...-
Els castellans anaren dipositant els vots al cabàs , i en arribar el moment del recompte, la conclusió la va exposar l'alcalde,el Com:
-Amics,les votacions que els forasters han dipositat aquí dónen lloc a substituir un 10% del nostre vocabulari, per tant ens veiem obligats a eliminar algunes expressions... però és positiu ja que per fi eliminarem les velles expressions ja no utilitzades i renovarem les que tenim en llista d'Espera!-tothom aplaudeix- Hem d'agraïr als forasters que ens han premès renvoar la llengua!-
Amb això els castellans no van tenir més remei que acceptar, i anar-se'n entre l'eufòria extesa per tot l'ambient - visca el català!visca!- cridaven. És clar que els castellans ja no sabien si plorar o estirar-se els cabells de ràbia.
I així el català fou l'idioma més important, i el castellà anà perdent importància; aquella victòria va ser bàsica per Expressions, que poc a poc,es va guanyar l'escalf de molta gent, i el prestigi reconegut arreu!