Volo...

Un relat de: Poetessa

volo lliure, només amb l'ala dels meus somnis i ambicions,
amb l'ala d'aquells que m'estimen
d'aquells que m'enyoren en silenci,
d'aquells que es fan dir amics,

Volo amb l'ala de l'esperança,
la il.lusió,
les lliçons de cada desamor,
de cada persona perduda i estimada...

Pero el vol s'interromp,
amb la desil.lusió, el dolor,
els punyals al cor,
els amics perduts, la tristesa
aleshores, sovint, ja no puc volar, perquè em falten les forçes...

i torno a engegar,
quan us veig somriure,
quan veig que sou al meu costat,
quan sé que compto amb vosaltres,
quan se que sou alla, com una estrella,

és gràcies a vosaltres, que aixeco de nou el vol,
espero així haver-vos donat ales per complir els vostres somnis,
per arrencar-vos un somriure,
jo sóc aqui i si em necessiteu,
nomes somrigueu, jo us trobaré al meu cor.

PoeTeSsa

Comentaris

  • Que fariem...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-03-2006

    ...sense els nostres amics i estimats. Estariem sols en mig de la immensitat de la gent. Una abraçada.

l´Autor

Poetessa

8 Relats

14 Comentaris

12702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Barcelonina. Enamorada de les lletres. Amb vocació de periodista, i ànima d'escriptora...