Vull oblidar..

Un relat de: Poetessa

Vull oblidar, vull que desapareguis,
Vull fer-te fora de la meva ment,
Però se'm fa difícil,
Són els records, que m'atrapen..

És el gat que es menja la cua,
T'estimava, t'estimo, t'oblido..
Voler oblidar és recordar x sempre,
I sempre qdarà alguna cosa d'aquest sentiment
Que ha mort tan ràpid com va començar..

Com confiar que el temps ho curarà?
Com dir-li al meu cor, que oblidi,
Si dirli k deixi d pensar en tu,
Es dirli que deixi d bategar...

Segueixes en mi, més q mai
Sentiments que em veig obligada a amagar,
Sota la closca del respecte,
Sota la closca de l'oblit, i la indiferència...

Aprendré a viure sense això que tu em donaves
Aprendré a pensar que era mentida...
Un desengany més, una nova història,
Una nova vida, sense tu al meu costat...
Ja no queden estrelles al meu firmament...
Només dubte, por, desconcert..


15 Febrer 2006
pOeTeSsA




Comentaris

  • tots volem oblidar..[Ofensiu]
    flames de bogeria | 20-12-2006 | Valoració: 9

    L'amor és algo màgic però tan complicat..
    El temps no fa que oblidis el mal que et van fer només fa que t'acostumis a sentir aquell dolor, si vols curar les ferides deixales respirar i no li posis més mentides a sobre, busca una medicina..
    M'encanta el relat! Un petó!

l´Autor

Poetessa

8 Relats

14 Comentaris

12704 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Barcelonina. Enamorada de les lletres. Amb vocació de periodista, i ànima d'escriptora...