La revolució dels clavells

LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS

24 d’Abril de 1974

22:58... Després d’una falla tècnica de deu minuts que ha fet pensar en el pitjor...Aquí Ràdio Renanscença la pròxima cançó que escoltaran serà “E Depois do Adeus”...
- Ho has sentit? És la senyal! Digués als demés que es preparin. Ordena el capità Maia.
La dolça cançó s’escampa per tot arreu. Els nervis estan a ran de pell, uns es miren als altres tot pensant, qui sap que passarà ara.
La MFA (Moviment de les Forces Armades) fa molt de temps que ha estat preparant la rebel•lió, després de quaranta anys de dictadura, el poble i quasi la totalitat del exèrcit està ja cansat i vol un canvi. Els suboficials són els que prenen la decisió del alçament i sense que la majoria dels seus superiors en sàpiguen res teixeixen el que podria ser l’alliberament d’un poble maltractat.
En el quarter de blindats a on està de capità de guàrdia Salgueiro Maia, tot està a punt per sortir al carrer. Tan sols falta l’última senyal, una senyal que es fa esperar i que neguiteja a tots. La columna blindada comença a escalfar els motors i cada minut sembla una eternitat.
El capità i el seu suboficial estan al despatx al costat de la ràdio. Aquella xerrameca del locutor els fa pensar en que ha pogut haver una fuita i la ràdio hagi estat segrestada pel govern. Passen els minuts ja han passat les dotze de la nit i la senyal no és emesa. El locutor segueix amb el seu programa com si res passés...Les 00:20... Tothom està a punt de deixar-ho córrer.
- Segur que en qualsevol moment apareixeran els de la PIDE (Policia política) i ens engarjolaran a tots – Xiuxiueja el suboficial...
- Has de tenir paciència, no has esperat quaranta anys? No pots esperar deu minuts més?
El suboficial assenteix amb el cap, mentre es ruboritza...En aquell precís moment l’emissió del locutor queda tallada en sec i s’escolta la cançó “Grândola, Vila Morena” que és la senyal d’entrar en acció.
Cames ajudeu-me a córrer el capità i el seu suboficial surten esperitats dels despatx cridant ordres a uns i els altres...La revolució ha començat!
En tot Portugal els suboficials i alguns oficials prenen els quarters i arresten als oficials que no s’adhereixen a la revolució. La tropa una vegada s’assabenten del que està passant recolzen el cop d’Estat. Les televisions i ràdios són els primers objectius de la revolta i la columna blindada del capità Maia és la encarregada de prendre el centre de la ciutat i anar fins a la residencia del dictador Marcelo Caetano.
És tan el respecte que tenen aquets soldats que pel centre de la ciutat fins i tot es paren als semàfors i quan una periodista s’acosta al blindat en que està el capità ell li diu solemnement...”Estem aquí per enderrocar al Govern, no per transgredir les lleis”.
Però la cosa es complica quan els feixistes envien unes quantes unitats de blindats i un grup d’infanteria per aturar-los.
Llavors quan estan davant per davant el capità baixa dels seu blindat i amb un mocador blanc a la mà s’hi acosta.
-Estem aquí per tornar al poble la seva dignitat! Uniu-vos a nosaltres i tornem a fer de Portugal un país lliure... Exclama el capità.
Al escoltar això el brigadier que mana la columna ordena que li disparin...Després d’uns moments de tensió els soldats no obeeixen i al veure el brigadier el caire que està prenent la situació opta per escapar. Llavors la columna enviada pels feixistes es posen a les ordres del capità.
Ja són les cinc de la matinada i quasi tot l’exèrcit a pres l’opció del alçament. Les ràdios han anat escampant la revolució i demanant al poble que no surtin de les seves cases, doncs encara hi ha perill. Però la gent al veure els blindats al carrer i que no hi ha trets, ni soroll de canons, ni de bombes, surten esperitats cantant i victorejant als rebels, mentre els hi posen clavells vermells als canons de les seves armes.
Però tan sols falta una sola cosa, anar a trobar al dictador que segons han informat al capità Maia, s’amaga al quarter de Carmo.
Poca estona després el quarter és rodejat i demanada la seva rendició juntament amb la renuncia del President. Però aquesta petició és rebutjada. Uns minuts de tensió provoquen que s’hagi de fer alguna cosa. Quasi tots pensen en l’assalt per la força del quarter, però el comandament del MFA ordena no disparar ja que, la contestació per part dels feixistes, podria provocar moltes morts civils innecessàries.
El capità Maia demana a la gent que se’n vagi pel perill que això comporta, però no li fan cas, mentre victoregen al capità i canten la cançó que els ha donat la llibertat “Grândola, Vila Morena”
Al veure tot allò dona ordres perquè tan sols disparin una ràfega a la part més alta del quarter a mida d’intimidació, però la resposta és la mateixa.
Quan ja havia pres la decisió d’apuntar amb els canons dels seus blindats, arriben uns missatgers que venen a parlamentar amb el President que s’ha posat en contacte amb els rebels per telèfon. Fins aquell moment no hi ha hagut cap ferit.
Però en un altre part del Lisboa, en el quarter de la policia política, al veure que la gent s’hi acosta cantant i cridant, disparen indiscriminadament provocant les úniques morts d’una revolució portada en guant blanc.
Hores després el president Marcelo Caetano renuncia al seu càrrec davant del General Spínola, ja que havia dit que no volia rendir-se a un simple capità.
El capità Maia és un del herois de la Revolució dels clavells, es va jugar la seva vida perquè no hi hagués vessament de sang i quan va acabar tot, no va volgué cap càrrec polític, ni cap mena d’honor, va continuar la seva vida militar i malauradament va morir als 48 anys de càncer.
A la seva tomba, sempre hi ha un ram de clavells vermells.


FI