Cercador
La revolta dels 10 dies: El dilema
Un relat de: Legendas- Compartir:
El ministre Malenko va obrir la porta i va entrar en silenci. El president Darcan estava al seu escriptori, recollint uns documents i desant-los en una carpeta. Quan aquest el va veure, el va saludar amb aquell gran somriure seu, tan típic d’ell.
—Bojan! Endavant, passa. —Li va dir tot oferint-li un seient.
El ministre es va apropar a la cadira lentament, en silenci, però no hi va seure, simplement va repenjar les mans en el respatller.
—Què passa, Kemal?
—Saps una cosa? He estat pensant i crec que potser la Júlia té raó, hauríem de renegociar amb la Terra les condicions de la colònia, augmentar la freqüència de les naus comercials.
El ministre Malenko va sospirar fort abans de respondre.
—Kemal, on vols anar a parar?
El president es va posar seriós per un instant, però de seguida va recobrar un somriure nerviós.
—Què vols dir amb “on vull anar a parar”? T’ho estic explicant...
—Kemal, ja fa temps que ens coneixem, no cal que facis com si estiguessis en un míting. Pots parlar-me sense embuts. —Va dir mentre, ara sí, seia a la cadira.
El president es va posar seriós.
—Concertaré una cita amb el director del Consorci de l’Espai.
—El Consorci de l’Espai?
En Malenko se’l va quedar mirant amb cert escepticisme.
—Sí, no em miris així! Crec que és la millor opció que tenim, i...
—I això d’aquí? —Va dir tot assenyalant unes maletes que hi havia en un racó.
En Kemal va somriure nerviós.
—Bé... M’hauré de reunir amb ell! —Va dir tot obrint els braços, tal com solia fer quan exposava els seus projectes als seus votants. —D'aquí a unes hores surt un vol i...
En Malenko el va interrompre aixecant la mà.
—Espera! M'estàs dient que marxaràs del planeta ara, amb tot l’enrenou que hi ha?
—Per salvar la colònia! —Va respondre el president. —Aquesta situació ens està superant, no hi ha res dolent en admetre que necessitem ajuda. —Va afegir amb un to calmat, mentre s’apropava al seu ministre i li posava la mà a l’espatlla.
—Encara podem controlar la situació. Deixa’m que truqui a la nau militar, que porti més reforços. Fugir no és la solució!
—Bojan, amic meu, no es tracta de fugir, però a vegades cal fer un pas enrere per després avançar.
El ministre es va endur la mà a la barbeta tot pensatiu, sense dir res.
—No ho veig clar, crec que marxar ara, tal com estan les coses seria una gran irresponsabilitat.
—El que és una irresponsabilitat és quedar-se aquí, sense fer res!
En Malenko se’l va mirar amb cares de pocs amics.
—Em refereixo a res més del que ja estem fent. —Va puntualitzar el president. —Cal intentar noves opcions, i crec que si vens amb mi..
—Com? Vols que me’n vagi amb tu?
—Ets molt respectat, i ningú coneix millor el projecte de la colònia que tu. Segur que si m’hi acompanyes, tot anirà millor.
—Podem fer-ho per videoconferència, no cal marxar a enlloc.
—Au vinga! Ja saps que no és el mateix negociar a distància que fer-ho cara a cara. Confia en mi, tot anirà bé.
El ministre Malenko va fer que no amb el cap mentre s’aixecava de la cadira.
—Soc el ministre d’interior, el responsable de la seguretat de la colònia. No penso marxar quan més em necessita. Tu, si te’n vols anar, fes-ho, però no et penso seguir.
El president Darcan se’l va quedar mirant als ulls.
—Està bé. —Va dir finalment. —Si així ho vols, ho respecto, i admiro la teva determinació, però el vol no sortirà fins a dos quarts de sis. Si canvies d’opinió...
En Malenko no va dir res, simplement es va girar i va dirigir-se cap a la porta. Però quan estava a punt de sortir del despatx es va aturar, amb una mà reposant sobre el marc de la porta.
—Kemal...
—Si? —Va respondre el president tot esperant una resposta favorable a la seva oferta d’acompanyar-lo.
—Jo em quedo, però potser la meva família et podria acompanyar...
El president es va quedar uns instant en silenci, mig decebut i mig desconcertat. Finalment va reaccionar.
—És clar... —va dir, amb un somriure incert i lleugerament forçat.
—Bojan! Endavant, passa. —Li va dir tot oferint-li un seient.
El ministre es va apropar a la cadira lentament, en silenci, però no hi va seure, simplement va repenjar les mans en el respatller.
—Què passa, Kemal?
—Saps una cosa? He estat pensant i crec que potser la Júlia té raó, hauríem de renegociar amb la Terra les condicions de la colònia, augmentar la freqüència de les naus comercials.
El ministre Malenko va sospirar fort abans de respondre.
—Kemal, on vols anar a parar?
El president es va posar seriós per un instant, però de seguida va recobrar un somriure nerviós.
—Què vols dir amb “on vull anar a parar”? T’ho estic explicant...
—Kemal, ja fa temps que ens coneixem, no cal que facis com si estiguessis en un míting. Pots parlar-me sense embuts. —Va dir mentre, ara sí, seia a la cadira.
El president es va posar seriós.
—Concertaré una cita amb el director del Consorci de l’Espai.
—El Consorci de l’Espai?
En Malenko se’l va quedar mirant amb cert escepticisme.
—Sí, no em miris així! Crec que és la millor opció que tenim, i...
—I això d’aquí? —Va dir tot assenyalant unes maletes que hi havia en un racó.
En Kemal va somriure nerviós.
—Bé... M’hauré de reunir amb ell! —Va dir tot obrint els braços, tal com solia fer quan exposava els seus projectes als seus votants. —D'aquí a unes hores surt un vol i...
En Malenko el va interrompre aixecant la mà.
—Espera! M'estàs dient que marxaràs del planeta ara, amb tot l’enrenou que hi ha?
—Per salvar la colònia! —Va respondre el president. —Aquesta situació ens està superant, no hi ha res dolent en admetre que necessitem ajuda. —Va afegir amb un to calmat, mentre s’apropava al seu ministre i li posava la mà a l’espatlla.
—Encara podem controlar la situació. Deixa’m que truqui a la nau militar, que porti més reforços. Fugir no és la solució!
—Bojan, amic meu, no es tracta de fugir, però a vegades cal fer un pas enrere per després avançar.
El ministre es va endur la mà a la barbeta tot pensatiu, sense dir res.
—No ho veig clar, crec que marxar ara, tal com estan les coses seria una gran irresponsabilitat.
—El que és una irresponsabilitat és quedar-se aquí, sense fer res!
En Malenko se’l va mirar amb cares de pocs amics.
—Em refereixo a res més del que ja estem fent. —Va puntualitzar el president. —Cal intentar noves opcions, i crec que si vens amb mi..
—Com? Vols que me’n vagi amb tu?
—Ets molt respectat, i ningú coneix millor el projecte de la colònia que tu. Segur que si m’hi acompanyes, tot anirà millor.
—Podem fer-ho per videoconferència, no cal marxar a enlloc.
—Au vinga! Ja saps que no és el mateix negociar a distància que fer-ho cara a cara. Confia en mi, tot anirà bé.
El ministre Malenko va fer que no amb el cap mentre s’aixecava de la cadira.
—Soc el ministre d’interior, el responsable de la seguretat de la colònia. No penso marxar quan més em necessita. Tu, si te’n vols anar, fes-ho, però no et penso seguir.
El president Darcan se’l va quedar mirant als ulls.
—Està bé. —Va dir finalment. —Si així ho vols, ho respecto, i admiro la teva determinació, però el vol no sortirà fins a dos quarts de sis. Si canvies d’opinió...
En Malenko no va dir res, simplement es va girar i va dirigir-se cap a la porta. Però quan estava a punt de sortir del despatx es va aturar, amb una mà reposant sobre el marc de la porta.
—Kemal...
—Si? —Va respondre el president tot esperant una resposta favorable a la seva oferta d’acompanyar-lo.
—Jo em quedo, però potser la meva família et podria acompanyar...
El president es va quedar uns instant en silenci, mig decebut i mig desconcertat. Finalment va reaccionar.
—És clar... —va dir, amb un somriure incert i lleugerament forçat.