La residència dels prudents.

Un relat de: Floripòndia
Era una residència molt antiga. Els seus residents gaudien d’un ambient confortable, càlid. Es dedicaven majorment a llegir, escriure i conversar, sense aixecar la veu per atenció als altres. També escoltaven música, a un nivell sonor adequat per afavorir les tasques dels companys, i participaven en competicions de caire literari que els estimulaven.

Un dia arribà una nova resident. Tots van veure que era xerraire, engrescadora i dinàmica. La van acollir amb curiositat i afecte. La nouvinguda aviat va començar a participar en els reptes, i va fer diversos amics. Aviat va entrar a la residencia una veïna seva. I finalment va ser ella qui va rebre la darrera resident.

Aquell grup es va anant cohesionant, i cada cop cridaven més l’atenció amb els seus jocs i converses. Posaven la música altíssima, cridaven enjogassades, feien comentaris als altres residents mentre escrivien, àdhuc intervenien en les seves converses privades.
Els residents van començar a demanar-los d’una manera tímida i educada que baixessin el to, perquè els destorbava en les seves activitats. La resposta fou fulminant: El grup va proclamar que el tarannà mantingut fins aleshores a la residència era avorrit i solitari, i que era hora de canviar-ho pels jocs i les converses anodines, que segons elles, feien caliu i companyonia.

Com sigui que els antics residents no les acompanyaven, i que a més alguns que havien estat pròxims els primers mesos se’n havien apartat, van promulgar una llei de llibertat d’expressió segons la qual tothom havia de seguir i recolzar els seus rituals, perquè si no violaven la seva llibertat. I queixant-se amargament de la falta de col•laboració, anaven assenyalant amb el dit als que no obeïen els seus desitjos, cada vegada amb més virulència.

Un mal dia, un dels residents que no havia pres la píndola les va agredir d’una manera extremadament violenta, que va requerir els esforços del demés residents per reduir-lo. Va ser expulsat. Tothom va creure que aquest episodi tindria al menys un efecte tranquil•litzador i solidari, però els efectes foren molt diferents: Sentint-se reforçades en un paper de víctimes, algunes van acusar a la resta de violència, manca de respecte, masclisme, dictadura i àdhuc de violació, amb actituds més provocatives que mai.

No em demaneu com va acabar, la tieta va morir abans d’explicar-me el final. És clar que és una història molt antiga, que no té perquè repetir-se.


(Aquesta història s’ha inspirat en * .
Una manera de tractar un conflicte des d’una altre perspectiva, igualment exagerada).


Comentaris

  • "No té per què repetir-se"[Ofensiu]
    allan lee | 08-06-2012

    M'agrada l'història- tan humana per cert- de les petites tensions en un cercle petit. Són inevitables a vegades, i fins necessàries, per conservar la perspectiva. El seny, l'amabilitat i el bon humor són eines molt poderoses per reconduir els "danys col.laterals" soferts per uns i altres.
    Àgil, ben escrit. Felicitats.

    a

  • Molt bo[Ofensiu]
    Fidel Català | 30-05-2012

    de veritat, m'ha agradat molt com escrius, ara em sap greu el comentari que et vaig en una altra vida... espero em dispensis, potser vaig ser una part important de tot plegat. De totes maneres, el relat està ben escrit i és fàcil de entendre. M'agrada el teu estil i m'agrada el que explica el relat.

  • Mmmm......[Ofensiu]
    Quitus | 29-05-2012

    F5 is your friend!
    http://goo.gl/amydB

  • no me n'he pogut estar[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 29-05-2012

    Com era el més llegit, he pensat que devia ser molt bo, I escolta, he vist que, tot i ser un relat que em diu és la resposta a un altre que hi aniré tot seguit, aquest relat tan simple, o senzill, no voldria ofendre, està molt ben escrit, molt ben redactat i amb una exposició de fets i espais molt ben trobats. Imagino que heu viscut una etapa d'aquelles que ja feia dies que no passaven oi?

    Jo abans també en vaig passar alguna, eren altres temps... no ve al cas.

    Sols volia felicitar-te per un relat tan ben treballat i tan agradós de llegir. Escolta, que ho fas força bé, però imagino que tu ja ho saps. Es nota que no és la primera cosa que has escrit.

  • però...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 29-05-2012

    ...1798 lectures porta el relat?
    Si es canvien els dos darrers dígits queda molt revolucionari!!!!

    Només és un interrogant...

    L.M.B.

  • Cíclica[Ofensiu]
    Mena Guiga | 29-05-2012

    pot ser una història, Floripòndia, de la residència.
    Sabem que tot és cíclic i, no obstant, amb el temps...i mira que ho sabem!
    Caldrà escriure-ho en algun lloc ben visible i tenir-ho present. La memòria....

    Espero haver posat bé els accents de la tercera síl·laba començant pel final.

    Lídia.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Anaïs | 29-05-2012

    Gràcies pel teu aclariment, i gràcies per convidar-me a que torni al fòrum, ets molt amable. Només volia expressar els meus sentiments. Els sentiments són descontrolats, i la raó moltes vegades hi està en contra.
    Però si he deixat el fòrum és per respecte, perquè jo sóc la del relat que us va agradar molt, però també sóc la disbauxada i incontrolada que a vegades perd el control. I és per això, perquè no em puc tallar en dos parts, perquè em tornaria a equivocar,... això ho dic a la biografia, i és el que més ha influenciat.
    Si t'hi fixes al meu relat del club, hi dic que la noia estava contenta de formar-hi part, i n'estava, però he decidit i quan decideixo sóc bastant recta.
    Anaïs

  • i gràcies![Ofensiu]
    Anaïs | 29-05-2012

    Ah, i gràcies per penjar-hi l'enllaç, amb una mica de sort tindré més lectures, i a tothom ens agrada que ens llegeixin. Et convido a llegir si et plau els altres relats meus, i si en penges més, estaré encantada de llegir els teus.
    Per cert, a la residència on treballo, el que se sent fort és el "Sálvame", que potser m'hi assemblo més del que em pensava, serà perquè me l'he d'engolir cada dia, els hi agrada a alguns residents... què hi farem!!! (i perdó per haver posat un comentari personal, però ho he recordat a l'haver utilitzat el context de la residència en el teu relat).

    Un somriure,

    Anaïs

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Anaïs | 29-05-2012

    M'ha agradat el teu relat. Tot i que jo, companya floripondia, no sé qui ets... i tu saps que sóc una de les que ha intervingut en el "follón". De totes maneres, i com va dir el troll, la major part de nosaltres s'amaga darrera d'un àlies, per tant sóc la primera a no jutjar. Agraeixo la teva opinió, i no m'ha sabut gens greu, al contrari, en aquest món hi ha d'haver de tot, si no hi fóssim la gent vulgar, la gent culta no podríeu ressaltar.

    Anaïs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Floripòndia

1 Relats

10 Comentaris

12136 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor