Cercador
LA RAO DE VIURE?
Un relat de: cassigall blau- Compartir:
Surten lluents i nous del gran supermercat
els lloms ben carregats de cars i secs capricis
Patenten la utopia!. La inviolabilitat!
Qui diu que ser feliç, es tan difícil?
Desprès, a casa, sols, menjant i desmenjant
tot als contenidors; part a la claveguera,
menys el colesterol que van anar estalviant,
en llibreta a termini, al banc de la greixera.
Escoltant a Tchaikovsky, mentre endreço uns records,
he trobat un calaix, de pols i gris folrat
i al obrir-lo, SURPRISE!!!, bosses de plàstic groc,
guardians del gran tresor, d'un regne hipotecat.
Comentaris
-
M'ENCANTA...[Ofensiu]Mai | 16-05-2006 | Valoració: 10
...el joc i la filoosofia d'aquests versos, ETS UN GRAN POETA; AUTÈNTIC: saps revuscar la poesia en el lloc més IMPENSABLE.
Montse -
viure...[Ofensiu]fosca | 11-04-2006 | Valoració: 10
quina raó? jo no l'he trobat!
i si la vaig trobar un dia,
va ser davant d'un supermercat!
jeje, com m'avorreixo!
Feia temps que no et comentava res, Pere!
Enhorabona, com sempre, m'encantes!
Besets
Anneta
-
Sí aquesta és...[Ofensiu]llu6na6 | 24-03-2006 | Valoració: 10
la crua, "cuita", realitat.
podem somiar, filossofar, sermonejar, intentar volar..., i no! La realitat ens atrapa i caiem de cop, i ens obrim el cap, i els somnis s'esbarrien, s'esmicolen, i un cop de vent se'ls endú per sempre.
En el contrast de les teves imatges hi ha el resultat sorprenent del teu poema. Bosses de plàstic, contenidors, clavegueres...Sí! aquesta
és la realitat contra la que lluiten els nostres somnis, tan fràgils, tan desvalguts,tan utòpics.
Un petó molt dolç! -
ÉS QUE ETS ÚNIC EN INSPIRAR-TE...[Ofensiu]Mai | 22-03-2006
---Gran poeta, ja et vaig dir que ets l'únic capaç de barrejar la poesia amb elements antipoètics que tu els hi fas del tot. M'ha encantat cada plec dels teus versos. Segur que sempre téns una llibreta i un boli a punt per si et ve el cuquet de la inspiració. Jo en mig de la multitud, entre cotxes i xivarri, sóc incapaç d'escriure res. Enhorabona noi especial, no deixis d'encisar-me amb les teves poesies, autèntiques i ensems encantadores.
Un petonàs!!
Montse -
Ironia en bosses de plàstic[Ofensiu]angie | 22-03-2006
Un poema ple de reflexions. No t'havia llegit encara tan filosòfic...
La darrera estrofa m'ha semblat genial, sí. Conjugues la música d'en Tchaikovsky amb els colors gris del calaix i el groc de les bosses, tota una imatge plena de significats, per acabar dient que el regne està hipotecat, som subdits moltes vegades d'un món que ens obliga a dur uns colors, un estil de vida...
M'ha agradat, Pere
angie
-
Ostres, Pere![Ofensiu]ROSASP | 21-03-2006
Déu ni do si et fiques filosòfic mentre esperes aparcat davant de supermercat!
També tens una llibreta sempre a punt per si ve la inspiració als llocs més inesperats?
No es pot deixar escapar res...
Realment ens hem creat unes necessitats que cada cop són més nombroses i més cares; una felicitat vestida de consumisme que massa vegades amaga la més amarga buidor...
És un poema dur i punyent, salpebrat amb un toc d'ironia. El final m'ha deixat la sensació d'una estranya tendresa; crec que en el fons tothom somia, hipotecat o no...
Una abraçada!
Valoració mitja: 9.75