Cercador
La professora de música
Un relat de: Far de Cavalleria- Compartir:
Suaus cauen els seus cabells,
(com pluja, com teló de fons)
i la roba que porta i
els braços i
les mans...
Els dits:
Blancs i negres.
Escenari i espectadors.
Barretes de fusta que provoquen la màgia dels sons.
Suau el seu esguard
còmplice quan amaga
una nota perduda entre bastidors.
Suaus són els llavis
que dibuixen un somriure
I fluixet, a cau d'orella:
"Ho has fet molt bé"
Aplaudiments.
Suau quan acarona
buscant un petit teclat
en uns petits cabells.
Suaus notes,
pessigolles a la pell.
Des de la foscor del meu seient: Gràcies.
Comentaris
-
Des del silenci... [Ofensiu]mar - montse assens | 02-08-2004
Des del silenci... del meu seient:
"Et dic, suaument, xiuxiuejant amb una mica de pessigolles que això que has dit és bell i tendre ..."
i, des de la foscor: Gràcies a aquest comentari que m'ha portat fins aqui i m'ha fet llegir aquest poema.
(ja ho sé, ... he copiat paraules que he trobat escrites en un altre lloc... però: és que m'han agradat molt)
-
ens has deixat amb la mel a la boca.[Ofensiu]Manuel de Lino | 26-07-2004
quan estava agafan-li el pols, s'acabat ,llestima anaves molt be.
fins l'altra.
