La professora de música

Un relat de: Far de Cavalleria

Suaus cauen els seus cabells,
(com pluja, com teló de fons)
i la roba que porta i
els braços i
les mans...

Els dits:
Blancs i negres.
Escenari i espectadors.
Barretes de fusta que provoquen la màgia dels sons.

Suau el seu esguard
còmplice quan amaga
una nota perduda entre bastidors.

Suaus són els llavis
que dibuixen un somriure
I fluixet, a cau d'orella:

"Ho has fet molt bé"

Aplaudiments.

Suau quan acarona
buscant un petit teclat
en uns petits cabells.

Suaus notes,
pessigolles a la pell.


Des de la foscor del meu seient: Gràcies.

Comentaris

  • Des del silenci... [Ofensiu]
    mar - montse assens | 02-08-2004

    Des del silenci... del meu seient:

    "Et dic, suaument, xiuxiuejant amb una mica de pessigolles que això que has dit és bell i tendre ..."

    i, des de la foscor: Gràcies a aquest comentari que m'ha portat fins aqui i m'ha fet llegir aquest poema.

    (ja ho sé, ... he copiat paraules que he trobat escrites en un altre lloc... però: és que m'han agradat molt)



  • ens has deixat amb la mel a la boca.[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 26-07-2004

    quan estava agafan-li el pols, s'acabat ,llestima anaves molt be.
    fins l'altra.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: