La princesa i el cavaller

Estic aquietat i tendre
intentant refer la meva memòria
sense corrompre gens ni mica
els esdeveniments d'aquesta vida.
Vull pensar que de vegades
és tan fort el desig
que fa aliances amb l'atzar
si més no, ens ajuda a sentir
d'on venen les nostres remors
i ens agafen la mà
que ens porta pel camí
que incansablement busquem.

Només sé que al teu costat
sóc el teu cavaller
i que vivim isolats,
només el temps és capaç
de trencar aquest encant màgic
que perduraria minuts, hores i dies.
Els teus ulls em donen
un efecte multiplicador
de pau i serenor,
i les teves mans una companyia enorme.
Em basta sentir la teva veu
per tenir les forces necessàries
per poder passejar per les terres del rei
on trobo corrues de gent
que criden molt fort,
però ,misteriosament, jo no els escolto.

Muntem damunt del meu fidel Centaure
perquè ja sap quin rumb a d' agafar
i sinó, tard o d'hora ens portarà
al Comtat de Roma.

Mirem bé, sóc jo, el cavaller,
hoste del teu cor,
guardià de les teves solituds,
ostatge del teu castell,
i col.leccionista de silencis.

Perquè des de que el cavaller
cavalca pels teus dominis,
ha descobert que la Princesa
li ha regalat sense estrafer res
el més íntim d'ella mateixa
i li ha recordat amorosidament
que abans de ser cavaller
era trobador de versos i poemes.
Aquells que sempre podrà escriure en un pergamí
els quals han de servir d'arxiu
de desigs i d'austeritats
i que sempre serà un nexe i un consol
per quan ens manquin les paraules.