La primera

Entre els papers
on s'hi inscriuen
a màquines que ja pensen
complicats invents,
descobrimennts i fets,
allà t'hi trobo,
amb llum artificial,
però més bell que mai.

Perquè no hi ets,
i et necessito al meu costat
t'imagino, somrient,
amb aquella mirada
d'acabar de trencar un plat
a punt de fer-me pessigolles
per veure'm riure, saltar i cridar.

Imagino aquells moments
que hem passat plegats
entre llunes plenes,
estels sense nom
i platges desertes,
amb lletres al davant
que no llegeixo
el somriure s'escapa
altra vegada
còmplice de la meva mirada
perduda entre els meus records.

Imaginar-te és
la segona cosa
en una llista que no existeix
més bonica
que hi ha a la meva vida...

La primera...
la primera supera els límits
de la meva ment,
supera la llum
de qualsevol lluna plena
supera la nit
al voltant de qualsevol foguera.
la primera, amic...
la primera ets tu.