La primera nit, última part.

Eren prop de les deu del matì cuan es va llevar. Va arreglar-se i va baixar al menjador.
Aquella sala era completament buida però estava preparada per l´esmorzar d´un regiment.

El noi va agafar lloc en una taula a la vora de una gran finestra que donava al jardì i s-hi va quedar maravellat en veure aquella vista.

- Bon dia senyor , ha dormit bè ? - li va dir el recepcionista mentre entrava al menjador amb una gran safata amb crussants i torrades recient fetes.
-M´he pres la decencià de preparar-li una mica de tot per esmorzar perque no sabia el que li agradava.

El noi li va agraïr perque tenia molta gana. Era com si aquell home li hagues llegit el pensament.
Una cosa va fer pensar al noi , l´home tenia una aparença d´haver estat treballant durant tota la nit , se´l veia cansat i fatigat , prò no es va veure capaç de preguntar-li si li passava alguna cosa.

L´home va continuar anant i venint de la cuina portant mès i mès safates amb embotits , galetes , fruita , llet , cafè , sucs de diferent sabors ... Prò ell va anar menjant fins que no va poder mès.

El recepcionista es va seure a la cadira del davant seu i va començar a parlar.

- Com li deia ahir , aquets hotel no rep hostes desde l´incendi perque a la gent no li fa gracia dormir en un lloc tan auster. Per la nit em va dir que no tenia ni idea de la versiò que li vaig donar de l´accident , veritat?-

- Si , no en sabia res. Un dia la meva mare va fer les maletes i va dir almeu pare que tenia que marxar de viatge. En aquell moment ni vaig entendre re , es va despedir de mi i va marxar. Hores desprès ens van trucar i ens van dir que la mara havia pujat a un tren cap a França i que aquest havia descarrilat.
No en vem saber mès .
Durant uns anys vem vetllar la mort de la mare de la qual no en teniem ni el cos.-

- Ho sento molt senyor pro si la seva mare es la de la fotografia , i ahir em va dir que això era aixì , va morir aquìcom li vaig dir.-
Li dirè una altra cosa que no sap - va dirli mentre pensava com fer-ho. i que potser li farà mal. La seva mare va arrivar fa uns anys a l´hotel i va instalar-si. Desprès vaig descubrir que es coneixien desde feia molt temps i que ellà erà l´amant de l´amo de l´hotel que per aquell temps estava casat.

El noi va comensar a plorar. Acabava de descobrir que la seva mare no era la bona persona que ell sempre havia cregut.

El noi ja estava preparat per preguntar al recepcionista si en sabia alguna cosa mès.

- La veritat és que crec saber perque la seva mare va venir a parar aqui per el que un dia em va explicar al agafar-me confiança.
La seva mare em va dir que el seu pare no la tractava del tot bè, la feia sentir malament i d´altres coses que suposo que pot deduir.- se´l va mirar nervios i va veure que el noi va girar la cara.
- Em va dir que ja no aguantava mès i que havia hagut de marxar. Va venir a para aquì i temps desprès va començar la relació amb l´amo.

El noi va saber compendre tot el que l´home li deia i desprès de pensar-ho força , va estar dacord amb el que la seva mare havia fet.

Ara si que el noi es sentia indisposat , li va donar les gracies a l´home per tot el que li havia dit i va decidir marxar a pendre aire fresc. Va estar tot el dia caminant amunt i avall pel jardì , per l´hotel i pels carrers de la ciutat.

Cuan es va fer de nit , el noi va tornar a l´hotel pro no va voler sopar. Va demanar al recepcionista la clau de la seva habitaciò i es va dirigir cap a les escales sense saber el que l´esperava.
Va començar a pujar i cuan era gairebè a la seva planta va parar en sec. Eu aire gèlid li va recorre l´espinada i li va glaçar la sang. El noi es va sentir clavat al terra sense poder-se moure davant el que creia que la seva ment li estava provocant.
La imatge de la seva mare es va fer visible a dalt de tot de l´escala , com un espectre inimaginable.
Estava com sempre l´havia vista. Estava elegant prò amb una cara de tranquìl.litat que mai li havia vist.

El noi es va espantar molt i nomès va poder escoltar de la seva mare unes disculpes per tot el que havia fet pro que a ell el van calmar de forma sorprenent. La seva mare li va intentar allargar la mà i ell sense saber perque es va enretirar amb brusquedat.
Aquest gest tant violent va fer que el noi es desequilibrès i caigues d´esquena per l´escala donant-se un fort cop al cap amb la paret.

El noi va anar caient per l´escala fins que al arrivar al final va parar en sec , mort.

El cos del noi va quedar inert i fred al moment prò el més sorprenent va ser la imatge que es va crear. L´esperit del noi va sortir del cos i , subjectant una espelma , es va situar com un espectador més davant aquella horrible escena del seu final.

Ara si que es pot dir que es va veure en cos i ànima al final dels seus dies prò va sentir una gran lleugeresa al saber que no tenia cap dubte que l´impedis creuar.

Fi .