La mateixa nit , 3a part

El noi no entenia re. Va fer una cara de desconcert i el recepcionista va proseguir:

- Aquella nit es celebrava una festa de pedida. L´amo de l´hotel es casava amb una dona que havia conegut aquí.
Després de sopar , durant el ball , van interrumpir la festa un grup de lladres. Es veu que van estar robant a les habitacions mentre la gent era al menjador i van voler acabar el botí amb les joïes dels adinerats comvidats.

Van actuar molt violentament amb els convidats. Van aconseguir sota amenaçes els anells i els penjolls de les dones i els rellotges dels homes.
Al marxar , alguns homes van intentar aturar-los i els lladres van provocar un incendi mentre sortien que va inpedir que la gent pogues salvar la vida.

Quasi tota la gent d´aquella festa va morir aquella nit i els lladres s´en van poder sortir amb les joïes.
La dona de la fotografia , la teva mare , era la anfitriona de la festa i tambè va morir en l´incendi.

Despres d´allò l´hotel va estar tancat fins fá uns mesos. Uns nous rics van comprar-lo i ara l´han tornat a obrir al públic mentre el van remodelant.
Jo vaig ser la persona que van contractar els antics amos com recepcionista i que ara he recuperat la feina amb els nous.

Abans d´ahir , mentre netejava el seller , vaig trobar el penjoll al terra entre unes ampolles de reserva i el vaig reconèixer a l´instant. El penjoll era de la Senyora , un regal del seu futur marit per la festa. Vaig posar-me a investigar a esquenes dels nous amos i et vaig trobar -.

El noi no donava crèdit al que sentia. La seva mare havia mort en un incendi , promessa amb l´amo d´un hotel.

Ell va dir dintre seu que aquella seria una nit molt llarga. L´home li havia dit un munt de coses que ell no coneixia i va pensar que tambè era hora de que algú més sapiguès de la doble vida de la seva mare que ara coneixia del tot , o almenys era el que ell pensava.
El noi li va dir al recepcionista que estava molt cansat i que si li faria res deixar la conversa i continuar-la demà.
Tambè estava saturat per tant dolor que li havia tornat a la pell recordant la mort de la seva mare. Ara coneixia que la seva mare havia mort d´una marera diferent a la que ell sempre havia pensat i això el desconcertava.

L´home li va fer que si amb el cap.

- Esperam un moment aquí. Ara torno i t´ensenyo a la teva habitació.

El noi hi va estar d´acord i va veure com el recepcionista marxava per la porta que entrava al menjador. Mentrestant ho va intentar pair tot però no va poder perque de seguida va tornar a estar acompanyat.

- Ja esta , he manat a la cuina que et preparin una mica de sopar. Cuan estigui llest t´el pujaré.

El noi li va agrair i va seguir l´home que ja començava a pujar les escales murmurant com sempre feia desde que l´havia conegut. L´home va continuar dient:

- Porto aquesta espelma perque pot ser que ens marxi el llum , desde que estem en obres va i ve sempre que vol.
L´havitació no es massa acollidora perque no em tingut temps a prepara-la com haguessim volgut , has sigut molt ràpid a respondre la trucada venint fins aquì.

Dit això , el llum va marxar i van estar uns segons a les fosques fins que l´home va encendre la espelma amb uns mistos que devia portar a la butxaca de l´armilla. El noi es va espantar lleugerament en la foscor però de seguida li va pasar.

Van pujar escales fins la tercera planta i van recorrer aquell passadis gairebè a les fosques. Cuan van arrivar davant la porta d´una de les habitacions del fons del passadis l´home es va aturar.

Ja hi som- li va dir mentre obria la porta amb cura - aquesta és. Com ja li he dit quen estigui el sopar li durè. Si neccesita alguna cosa fagimo saber per l´interfono que hi ha al costat de la tauleta.

Havent- li dit això va girar-se ràmidament i va marxar tancant la porta darrere seu.

El noi va examinar una mica l´estança prò no va poder aprofundir molt perque algù va tocar a la porta.

El noi va obrir. Era el recepcionista que li va deixar la safata i es va despedir fins demà.

El noi es va sentir extranyat de la rapidessa d´aquell home en anar a buscar el sopar i pujar-li però en un moment s´en va oblidar. Ara tenia que sopar una mica i aixì ho va fer.
Desprès es va treure la camissa i estirat sobre el llit es va diposar a apagar l´espelma que l´home li havia deixat. Per un moment no ho va volguer fer perque aquell hotel no el feia sentir gens còmode prò va respirar a fons i vabufar l´espelma deixant l´estança totalment a les fosques.

Mentre intantava dormir va sentir un calfred sobre el pit i just desprès un cop sec a la paret que comunicava la seva habitaciò amb la del costat.

Ara si que estava desvellat del tot , intranquil i encara més neguitós i espantat que mai.

El noi tenia el cor completament accelerat i notava una força a sobre que l´impedia aixecar-se. Desprès d´uns segons l´angoixa que sentia va disminuir i es va veure capaç d´intentar esbrinar el que pasava.

Es va llevar i es va dirigir cap a la paret on havia sentit el cop i s´hi va quedar escoltant pro no va tornar a sentir res mès , fins que un altre cop el va tornar a espantar.

Això no el va tranquilitzar , mès ve el contrari , ja que li havia semblat sentir dir al recepcionista que estava sol en aquella planta i per l´hora que era , l´home deuria fer una estona que dormia.

Es va posar une manta del llit per sobre l´esquena i va anar descalç , per no fer soroll , fins la porta. La va obrir i a primera ullada no hi va veure a ningù. Va sortir d´aquesta i va anar fins la porta de l´habitaciò dels cops.

Es va apropar i molt educadament va trucar a la porta.

- Que hi ha algù?- va preguntar a travès de la porta i no va rebre resposta.

Sense saber perque va posar la clau de la seva habitaciò en aquell pany i el va intentar girar. Ell sabia que no servirià de res pro per la seva sorpresa el pany va cedir i la porta es va obrir.

La sala era totalment fosca pro es detectava una mica de claror molt feble que provenia del carrer. L´habitaciò era buida , no hi havia cap moble ni restre de persona en aquell lloc desde feia molt de temps.

No es va sentir a gust en aquella estança i ràpidament en va sortir i va marxar cap a la seva tancan la porta al seu darrere.

Cuan va ser de nou a la seva habitaciò , va tancar la porta amb la clau per sentir-se mès segur. Es va tornar a posar sobre el llit i no va poder impedir reflexionar en el que feia uns minuts havia succeit. Algù desde l´habitaciò del costat havia colpejat la paret pro ell mateix havia comprovat amb els seus ulls que no hi havia ningù.

Ara si va poder adormir-se ja que pel matì l´esperaven moltes explicacions i aquell dia havia estat molt llarg.