La mateixa nit ,1a Part

Eren les 2 de la matinada i el somni tornava de nou a repetir-se.

Ell es despertava en aquella habitació d´hotel sobresaltat i preocupat sense saber perque. Creia que era un somni i llavors s´aixecava i anava descalç al lavabo a refrescar-se amb aquella aigua gelada que sortia de l´aixeta.
Desprès sentia un soroll gripant dins el seu cap i sense saber com ni perque ho feia , atravessava l´habitació i sortia al passadis.

Aquest estava tranquil però havia patit una certa transformació que el trasvalsava.
Aquell lloc que abans estava recient pintat i molt net, ara estava fet malbé , brut i maltractat pel temps.

Sense poder parar, com si fos una titella moguda amb fils, sortia de l´habitació i es posava a caminar per aquell lloc desconegut , sense poder tornar enrere i amb l´enuig de buscar alguna cosa que l´esperava en algun lloc , aprop d´ell.

Va caminar al llarg de tot ell fins on va poder.
De sobte es va aturar davant la escala. Al arrivar allà , es va sentir amb curiositat per baixar i aixì ho va fer. Va començar a recorrer aquella llarga escala de pedra que portava fins la recepció de l´hotel.

Aquella estança estava com aturada en el temps. La lum era tènue i no deixava gairebè veure més enllà de dos pams. La sala era buida pro es sentia una calor humana o almenys ell la notava dins seu.

Llavors es va aproximar fins el taulell i el va observar atentament. Hi havia una pila de papers desordenats , un jerro amb flors pansides i un bolígraf obert.
De sobte va veure el que més el va intrigar , un timbre antic per cridar al recepcionista. Era gris i estava tot rallat.

Sense saber perque va col.locor la seva mà sobre ell i el va pitjar. D´una sala propera es van sentir uns pasos que es feien cada cop més intensos i ferms.

Ell no ho savia però amb aquell simple gest havia comès un gran error i ara no podria marxar com si res.