La mateixa nit , 2a part.

En uns segons va entrar per la recepció un home gran molt nerviós que al veurel li va provocar una esgarrifansa per tota l´esquena.
Aquest anava amb la roba bruta i uns papers a la mà. Al noi no li va fer molta gràcia , al contrari , li va donar molt mala espina.

L´home es va dirigir a ell i sense miraments el va tractar com si el coneguès de sempre.

- Ja era hora de que vinguessis , tots t´esperaven- va dir. Llavors va engegar a caminar i li va fer un senyal perque el seguis.

El va portar fins el que semblava ser un seller. Alla no hi havia ningù , nomès ells dos.
El recepcionista es va treure una cosa de la butxaca de l´armilla i li va donar.

-Això és l´únic que em trobat i ella ja no hi és , sembla que li hagui caigut.

El noi va mirar l´objecte extranyat. Era un penjoll de plata amb aspecte de fulla recargolada que tenia la cadena trencada.

Ell no va entendre res.
Es va veure en una situació extranya , en un lloc que desconeixia i l´espantava acompanyat d´un extrany que semblava coneixel , tenia un penjoll trencat en una mà i pensaments desconcertants sobre el que podia ser una dona dins el seu cap.

Desprès d´això es va despertar com cada nit , espantat i neguitòs . El somni havia arrivat al seu fi un cop mès.

Quan va ser l´hora d´esmorzar va baixar a la cuina a menjar alguna cosa i el telèfon es va posar a sonar.

-Diguim !! -va dir-
-Li parlo de l´Hotel Girald , de França , em aconseguit en seu número i necessitem parlar personalment amb vostè.

El mès aviat que pugui hauria de passar-se per aquì , tenim una cosa que l´interesa molt. Ara no li puc dir res mès quen vingui li explicarem tot.

I li van penjar sense mès explicaciò. Ell tot espantat , va fer la maleta el mes ràpid que va poder i aquella mateixa tarda agafava un avió i es presentava a l´hotel.

Al arrivar , va pitjar el timbre de la recepciò i un home vell i extrany se li va presentar devant.

- Ja era hora , l´estavem esperant- va dir-li mentre li feia un gest perque el seguis.

De sobte es va trobar en un seller que li resultava familiar. Si , era el seller del somni , l´home tambè era el mateix i tot el que li havia dit es repetia. Llavors li va ensenyar el penjoll i li va dir el que ell ja esperava.
El noi es va espantar perque el somni s´havia fet realitat i va sortir corrent cap al vestibul. Allà , sense saber perque , es va aturar davant un quadre molt antic d´una festa i es va fixar en la gent que hi sortia.

El que va veure el va transtornar. A la fotografia hi sortia un grup de parelles en el que semblava ser una festa. Al mirar aquella gent es va quedar clavat en una de les cares que hi sortien. Una d´aquelles dones era la seva mare de jove.

- Quants anys té aquest quadre? -li va preguntar al recepcionista que l´havia seguit corrent i ara estava esbufegant.

- Fa uns sis anys. Aquesta fotografia es va fer en una festa molt important aquí a l´hotel una estona abans de la desgracia.

Lavors l´home es va precinar i va murmurar alguna cosa que ell no va poder escoltar.

El noi ara si que estava realment espantat. El que li havia dit aquell home l´havia deixat glaçat igualment que aquella imatge que no podia esborrar de seu cap.

....