La Presó - Aproximació a aquesta realitat

Un relat de: bonanoti

Parròquia de Sant Ot
Grup de Càritas
Col.loqui sobre les presons

Títol xerrada d'avui: "La presó, Evangeli en mà"

Apunts per a la xerrada d'avui

1. Aproximació a la realitat de la presó.
2. De cara al títol de la xerrada
3. L'església margina els presos?
4. Motivacions del voluntariat
5. Intent de canvi de xip

INTRODUCCIÓ :

1. Aproximació a la realitat de la presó.

LA INSTITUCIO : Que és i com la veu la societat

L'home és un ésser essencialmet social. Tendeix a agrupar-se per tendències i afinitats etc… i d'aquí en neixen les institucions. Pensem en les institucions esportives,culturals,polítiques,religioses,de beneficència..

La presó: una Institució social com les altres.Però aquí marcaré una diferència: mentre que coneixem força bé i ens relacionem amb naturalitat amb la major part d'elles no així amb les Institucions Penitenciàries.

D'aquestes en sabem ben poc i equivocadament.Potser només la imatge que ens vènen els mitjans de comunicació, i tots sabem prou que aquests menteixen freqüentment perquè diuen les veritats a mitges i mitja veritat és sempre una mentida sencera.Vull remarcar que aquests mitjans en alguns cassos han optat per donar una imatge reduccionista negativa i estereotipada de les presons que crea alarma social i trasl.lada a la societat ànsies de revenja i més "canya" contra els reclusos.

S'ha apel.lat també per part dels poders polítics a la mà dura com a única mesura.Plana sempre el fantasma de l'enduriment de les penes i fins i tot alguns tornen a reclamar la pena de mort agitant així les baixes passions de l'opinió pública. Això és gravíssim perquè va calant la idea que la delinqüència només és resol amb el càstig i aquest com més dur millor. Res més allunyat del camí millor que és el de la rehabilitació personalitzada i sobretot el de la prevenció des de l'educació de valors a l'escola,ja des de l'infància. Recordem allò de Jovellanos : i també la coneguda frase de Concepción arenal : .

Hem de convenir,doncs,que estem davant una realitat desconeguda i oblidada per la societat. No la coneix i a més no vol conèixer-la. Tristament moltíssims cristians podem catalogar-los en la mateixa situació.
Si coneguéssim una mica més el món de la presó segurament no diriem les coses que arribem a dir d'ella.

Per altra part no oblidem que els tòpics contribueïxen molt a fer llunyana aquesta realitat : ningú vol les presons al seu poble: els presos són allà per quelcom,són els dolents (jo sóc el bò). "que s'hi podreixin" "Mereixen un bon càstig,com més llarg millor". "Entren per una porta i surten per l'altra"... Aquests estereotips malauradament estigmatitzen els interns i bloquegen les capacitats de raonar serenement sobre el tema dels empresonats.A més, contribueixen a agitar les baixes passions de l'opinió pública,ho hem dit abans.

Si bé denunciem els grups de pressió mediàtica així com els mitjans de comunicació que no permeten un accés serè i clarificador a la crua realitat de les presons,també hem d'acusar - i potser amb més contundència - els cristians que s'inhibeixen i passen olímpicament del tema per no complicar-se la vida. Ja ho arreglaràn els altres,no és el meu problema !

UNA REALITAT PUNYENT :

La defineix molt bé Julián Carlos Rios, advocat Professor de Dret Penal de La universitat Pontificia de Comillas a Madrid en el seu llibre "Manual de Ejecución Penitenciaria - Defenderse de la Cárcel" editat per Càritas i distribuït gratuïtament als interns que el demanen via voluntaris,assistents etc. Diu així en la seva Introducció (Pàg.9): (Llegir-ho des del llibre mateix)

"Acabo de terminar este libro. Un sentimiento de indignación me sobrecoge. Las situaciones de injusticia siguen latiendo en la cárcel. Los encuentros personales, las llamadas telefónicas y las cartas, nos transmiten reiteradamente los gritos ahogados por los muros, por la estructura de dominio y por la fuerza de la tergiversada información oficial. El testimonio de las gentes encerradas y sus familias continúan siendo la demostración de que la cárcel sigue arrasando esperanzas, rompiendo relaciones sociales, anulando la vida, y quebrando proyectos de futuro. Pero la dignidad se resiste a ser arrebatada. De ahí nace este libro. Las personas presas recurren, resisten y denuncian, y esto hace inevitable que continuemos estudiando, trabajando, escribiendo, denunciando y defendiendo.

A ellos va dedicado, en primer lugar, este libro. Pretende aportar los conocimientos mínimos para que los seres humanos que allí sobreviven puedan defenderse, reclamar sus derechos y no dejarse avasallar. La cárcel, lamentablemente seguirá existiendo, hasta el día en que entre todos los ciudadanos en libertad seamos capaces de buscar sistemas alternativos, justos, equilibradores de asimetrías sociales y humanizadores, para solucionar los conflictos sociales. Ese día llegará cuando aprendamos a ver la realidad desde el dolor ajeno, intuyendo que el dolor y el sufrimiento gratuito también nos puede llegar en cualquier momento, bien como víctimas, bien como condenados. Pero mientras, luchemos para que «los administradores de lo público» cumplan, al menos, con la legalidad constitucional.
La ejecución de las condenas de prisión sigue siendo el campo más olvidado del
Derecho penal.Mientras que en otros ámbitos el estudio y la presión intelectual van consolidando las garantías constitucionales, en éste, apenas avanzan. Los estudiosos del Derecho penal siguen dedicando el tiempo, casi con exclusividad, al estudio y elaboración de complejas formulaciones dogmáticas -necesarias sin duda -, mientras, las personas que caen en el sistema punitivo siguen de forma inevitable hacia una fatal destrucción. El Derecho penal se olvida de lo más importante: la mujer y el hombre,tanto cuando son víctimas del delito, como cuando son infractores. Si la palabra de los presos comenzara a escucharse en las aulas de las facultades, podríamos empezar a hablar de un Derecho penal más civilizado y, en todo caso, mucho más humano.

Existen espacios en los que las personas se reconocen como tales, dotadas de dignidad y valoradas por ello, y no por la profesión ni la condición social. En la consecución de los objetivos de este libro se han hermanado las visiones y experiencias del juez, del atracador, del transeúnte, del enfermo, del profesor, del cura, del albañil, del parado,del drogadicto y del fiscal. TODOS somos la misma persona. Y esta se llama Pedo,José,andrés,María,arturo...No quiere ser este libro un contra nadie,pero nos gustaria que a esta lista de nombres y rostros tan importantes para nosotros se fueran uniendo muchos mas,especialmente de personas que dentro del sistema penal,incluso en el interior de las prisiones quieren salvaguardar su propia dignidad de la única forma que es posible : defendiendo "contra viento y marea" la dignidad de las personas cuya custodia les está encomendada.."

DEFINICIONS : (Comprimides en paraules dures i crues)

La fábrica del plor (Explicar experiències llàgrimes de MK i PCO.)
El temple del dolor
El tret de sortida vers la desesperació.
La llei de la selva en un espai reduït i sense escapatòria.

ARGUMENTS QUE AVALEN AQUESTES DEFINICIONS :

No fóra pas cap despropòsit canviar els rètols d'entrada a la presó pel que Dante Alihgieri posa a la porta de l'infern en el seu llibre de la Divina comèdia : Abandoneu tota esperança tots els que entreu aquí... Adéu a tota esperança !
"Voi qui.... Lasciate ogni speranza"

EL QUE PRODUEÏX LA PRESÓ :

Pèrdua autoestima
Soledat
Depressions
Droga (Si es tallen radicalment els camins d'entrada - vis-a-vis -, la presó esdevé una olla a pressió - Paraules del mateix Director)


Desesperació
Odis
Suicidis
Sense horitzó de futur
Escola de ràbia i del delicte
Escola de deshumanització integral.


EXPERIÈNCIA PERSONAL

·No em fa cap por entrar a la presó,ni passejar-me amb els interns dins les galeries més conflictives i massificades. Sí que m'impressiona veure molts dies l'entrada d'una persona amb els grillons a les mans,varis policies armats...i cap al departament d'identificació des d'on passarà a Període uns dies.
·A partir d'aquest moment aquella PERSONA queda despullada de tot...,pertinences personals,DNI...i sobretot perd a la pràctica la major part dels drets que com persona li són deguts. Al reclús,de forma especial al que ingressa per primera vegada, se li imposa de cop, sense temps per a adaptar-s'hi progressivament, un món nou fosc i hostil que a més percep que se li imposa,és a dir: no té vies per escapar-ne,només té la possibilitat d'adaptar-s'hi i de plantejar-se formes d'evasió,ja siguin psicològiques (això tots) o físiques (s'ho plantegen alguns).
·La presó produeïx conseqüències negatives,sovint traumàtiques,sobre la vida personal,familiar i social de la persona que la pateix. I aquestes conse- qüències negatives,en comptes de regenerar el delinqüent,contribueixen a reafirmar-lo i a fer-lo progressar en el delicte.
·Malgrat les renovacions del sistema penitenciari, i de l'excel.lent voluntat i capacitació de molts dels que hi treballen,la personalitat de l'intern resulta fortament deterioriada al final del compliment de la pena. La presó origina una mutació del jo,motivada per la separació del rol social i impedeix el desenvolupament normal de la vida afectiva de la persona. L'intern és el protagonista principal de tot, ja que al seu voltant giren les institucions : Seguretat,Justícia,Advocacía,Família etc...Però és un protagonista passiu, a qui porten aquí,duen allà,deixen en un lloc i fan esperar en un altre. Sempre amb un silenci impenetrable. Així doncs, l'intern viu insegur,pendent de decissions que altres prendran sobre la seva persona. Somia permanent- ment: i somia per defensar la seva personalitat que se sent amenaçada, i per l'atròfia de les
seves qualitats físiques i psíquiques,que contribueix al deterirament progressiu de la persona. Tot això va generant i acumulant agressivitat,duresa de sentiments i sensació d'impotència i abandonament.
·El fet de viure en la pròpia pell la tensió de veure's castigat i rebutjat per la seva societat i pels seus fa que molts perdin un gran valor humà: la confiança en les persones i en les institucions socials. Molts interns pateixen crisis en els seus sistemes de valors socials,morals,polítics, religiosos,familiars,etc..
·La presó,doncs és una institució per a marginats,marginada i marginadora.
·La majoria no són simplement culpables, sinó també - i potser abans que res - víctimes o malalts socials.
·Quan hi ha persones en els àmbits d'alta responsabilitat en les presons que defensen els drets de la dignitat dels presos,aviat son remoguts del càrrec.Això explica que els poders absoluts d'aquesta terra "maten el missatger per no haver d'escoltar el missatge". (Recordar cassos García Clavel i altres..)
·La nostra societat està establerta sobre una curiosa contradicció: ens desculpabilitzem tots per inculpar cruelment uns quants.Generem el mal,els maginats el cometen,els tanquem a la presó...i tots tranquils!

2. De cara al títol de la xerrada :

Aquest breu preàmbul que he fet fins ara penso era necessari per a situar-nos davant la realitat que pretenem aprofundir. Però tanmateix no és pas la descripció del que és el món de la presó el que dóna peu a aquesta breu xerrada meva. Això ho faràn millor persones qualificades com el bon amic Alejandro i en la propera xerrada la sots-Directora de Tractament, Sra Silvia.

El títol que he donat a aquesta meva xerrada és prou explícit "La presó, Evangeli en mà".És,doncs, sols des d'aquest angle que vull oferir-vos la meva breu xerrada d'avui.

3. L'esglesia margina els presos? ...atenció!!

Tristament aquesta comprometedora pregunta no podem respondre-la amb un no rotund com s'escauria ja que hem de tenir molt clar que el tema de les presons no és aliè a la comunitat creient,sinó que l'afecta profundament.

Els cristians podem afirmar sense equívoc que són presents davant les situacions de dolor,de marginació. Visitem els malalts, fundem ONG en favor dels més pobres,del tercer i quart món. Donem suport moral, econòmic i personal a entitats culturals. Ajudem els infants i els ancians,els minúsvalids.. Però i els presos?. Són aquests presents en els Consells de Pastoral de les Parròquies? Les pregàries de la Missa fan al.lusió a ells amb prou freqüència? De debò tenim tots una preocupació pastoral al respecte? Els nostres bisbes i capellans visiten freqüentment aquest lloc de patiment ón potser hi ha feligresos seus? Ocupen un lloc al nostre cor aquests homes i dones,germans i germanes nostres, que estàn patint horriblement - aquesta és la paraula escaient - darrere unes reixes inexpugnables i un règim punitiu de tipus para-militar? Si volem ésser honestos hem de confessar que la pregunta: "L'Església margina els presos? ens descol.loca. Sí, es veritat, marginem els presos! No és una acusació,és una constatació. I no serà perquè el mateix Papa no ens ho recordi sovint. Naturalment dic això salvant les excepcions que ens confirmaràn la regla. I a més penso que sería injust si no fes constar que, gràcies a Déu, s'observa arreu del món un creixent moviment d'interès i solidaritat pel món de les presons que fa pensar que l'Esperit ens obre a tots a una nova sensibilitat envers el dolor dels altres.És sens dubte el NOU SIGNE DELS TEMPS.

JESUS :

Mireu si els té presents els empresonats que en fixar les normes per les que serem jutjats al darrer dia ens els posa al bell davant nostre: « Era a la presó i no em vau visitar..." Darrere el rostre de cada pres s'hi amaga Jesús,encara que ens costi descobrir i assumir des de la fe aquesta dolça realitat.

RECORDANT L'EVANGELI :

Versets del NT. que parlen de la presó : 67

Jesús fou pres; sense procediment legal, ni advocat d'ofici.
Pere, Pau i moltíssims cristians provaren la presó.

»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

(Heb. 13,3).

(Heb.10,34).

(allà el va CATE- QUITZAR (Flm.1,10).

L'ESGLÉSIA PRIMITIVA :

Havia captat molt bé aquesta realitat que patiren el mateix Jesús i molts dels seus seguidors que també foren empresonats.

3 - Ja els primers cristians citen la presó durant la missa. Sant Justí, màrtir en el S.II (any 165 DC.) - Apología 1ª en favor dels cristians (Litúrgia Hores Vol II pàg. 649 (Temps pasqual) : Després de descriure la reunió eucaristica.

I aixÍ, els Apostols, en aquells tractats que anomenem evangelis, ens han explicat que Jesús els havia manat aixo: diuen que ell va prendre pa, va donar gracies i va exclamar: Feu aixó per celebrar el meu memorial; aixó és el meu cos; que després agafa igualment un calze, va donar gracies i va dir: Aixo és la meva sang. I que va donar-los-en només a ells. Des d'aleshores, d'aixo sempre ens en fem mútuament memoria: els que tenim béns materials socorrem tots els necessitats, i som sempre tots una sola cosa. I en totes les oblacions lloem el Creador de tot, pel seu Fill Jesucrist i per l'Esperit Sant.I el dia que anomenem del Sol {el diumenge), hi ha una reunió de tots, tant deIs que viuen a les ciutats com deIs que viuen a la ruralia: llegim els profetes o els tractats deIs Apostols, el temps que ens és possible.Després, quan el lector ha acabat, el que preside ix fa una admonició, una exhortació, perque imitem de paraula i d'obra uns misteris tan sublims.Després ens aixequem tots i recitem unes pregaríes, i, tal com ja he explicat, finida l'oració, porten pa, vi i aigua; el president diu amb gran fervor les pregaries i l'acció de gracies, i el poble aclama: Amén. I es distribueix l'aliment sobre el que s'ha donat gra.cies; en participen tots els presents, i és portat pels diaques als qui no han pogut assistir-hi.EIs qui són rics, i volen fer-ho, dipositen dons segons el que creuen oportú; el que ha estat recollit es lliura al president, el qual socorre els orfes i les viudes, els que es troben en la indigencia a causa de malalties o altres causes, també els empresonats i els pelegrins vinguts de molt lluny; en una paraula, ningú no resta desatès.

És veritat que costa descobrir Jesús en aquells rostres desfigurats per la droga i el mal. Això requereix fe i aquesta també és misteri.

Deixem de mirar-los amb ulls delators i acusadors per veure'ls amb els ulls de Déu.

El creient i la comunitat cristiana han de mirar els empresonats com a germans molt estimats i exercir amb ells un apostolat d'amor i de perdó,perquè un home de fe sap que l'ultima i definitiva justícia per a tothom és el perdó.L'home podrà ser un delinqüent davant de la llei,però en l'àmbit humà és una persona com totes les altres,un fill de Déu,una criatura sagrada,digna del respecte més gran.

Les comunitats cristianes en llibertat no poden desentendre's de les comunitats cristianes en presó. Sobre aquelles,les primeres, pesen les paraules de la carta als Hebreus : (Heb 13,3)

Perquè l'Església té com a a missió portar,actualitzar i realitzar la salvació del Crist,la manifestació de l'amor de Déu a tots els germans. I els que estan empresonats també són germans nostres.

Per a Déu no hi ha la divisió entre bons i dolents,com ho fem nosaltres.La seva justícia està marcada pel seu amor i la seva caritat.

Hem de transmetre als presos la gran notícia de que Déu els estima,que Déu no els mira de reüll, que Déu no els margina com ho fem nosaltres,que Déu no és el seu enemic,sinó l'amic millor. Aquest joiós missatge,però, sols podrà se captat pels empresonats si el missatger és transparent i obert a aquest amor infinit de Déu que es volca i té especial predilecció pels més pobres i desfavorits,pels pecadors..

Quan Jesús es trobava amb aquelles persones atacades per tothom:l'adúltera,la Magdalena, no es preocupava de predicar-els-hi; intentava alliberar-les,treure-les de llur situació, i en tot cas, i sols després, els deia: ja has vist ningú et condemna - petit sacrament de que tampoc Deu et condemna - llavors és quan afegeix : ves i no pequis més..(Jn.8,11).

Quant de dolor del que es pateix a les presons podríem mitigar els cristians si ens plantegessim l'opció de suport als presoners i a llurs famílies..Dit d'altra manera : Hi ha algú que pateix i que sols jo puc aliviar. Això requereix renúncia.

Fugim del terreny dels tòpics paralitzants pensant si també nosaltres "els bons" no sóm també - i potser amb molta més responsabilitat - una mica lladres : de la reputació (com critiquem els que no pensen com nosaltres!),de desamor,de temps que devem a Déu i que malgastem immergint-nos en futileses tanmateix mundanes i de signe ben poc evangèlic.

< No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare.Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món.El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre...> (I Jo.2,17).El món és tot allò que s'oposa a Déu i a Jesucrist.

Déu es sitúa en els llocs d'inhumanitat per proclamar la humanitat plena.

Déu és a la presó. Déu fa de la presó casa seva. Mentre hi hagi un sol home o una sola dona a tot el món tancat entre murs,Déu serà al seu costat cada dia i a cada momet. Déu no visita les presons, sino que hi viu. Déu no és un reclús més,sino que és al cor de cada reclús. Hi és per a donar vida,llibert
at,felicitat.

Quan vagi's a la presó interessa't pel pres que és una persona que pateix i desinteressa't en canvi,del seu delicte. El delicte és cosa de la justícia; el germà, en canvi, és cosa teva.

4. Motivacions personals del voluntariat :

A la presó per nosaltres no hi ha delinqüents sino persones que han delinquit.. Aquest aparent joc de paraules porta una gran càrrega de profunditat humanística perquè canvia radicalment els punts de mira i duu a una nova perspectiva en l'observació de la realitat.

PERQUÈ VEIEM ELS PRESOS COM :

Germans nostres, fills d'un Pare comú. Joan XXIII en una visita a una presó de Roma va dir: "Vosaltres ,els que esteu a dins, i nosaltres els que estem a fòra, sóm tots fills d'un mateix Pare del Cel.."

Són pecadors, com jo. Els meus pecats no els tipifica el Codi Penal. Aquesta és la diferència.Però també tenen la capacitat de conversió i molts l'han exercit.

Comparar la responsabilitat d'un creient (que a més de posseïr el do de la fe, és ric en diners,cultura etc. i la d'un pobre marginat que no ha tingut mai cap oportunitat per a construir-se com persona, que ha estat apartat de la societat, tirat materialment a la cuneta, sense educació ni mitjans de cultura mínims, a qui ningú ha apropat a l'experiència de Jesús)

Sentim el seu dolor com a propi. Patim dels seus fracassos i ens alegrem dels seus èxits i avenços a tots nivells.Els estimem com germans i ells ens corresponen amb el mateix afecte. Ens omplen de petons. No poques vegades les seves llàgrimes ens esquitxen.Això no ho dic com a paràbola sinó com una realitat viscuda en més d'una ocasió.

Sentim cada dia a Jesús prop d'ells. És en ells, com ho és en mí, com ho és amb cada home i cada dona.Jesús no és un més a la presó. Viu en el cor de cada pres,patint amb ell,oferint-li el do del seu amor,de la seva tendresa, de la seva misericòrdia...

Distingim el fet objectiu del mal,del pecat,del delicte, del fet subjectiu de la responsabilitat personal del qui el comet.Això es va aprenent a separar-ho a mesura que hom va intimant amb els interns. COMBATEM EL MAL AMB TOTA LA NOS- TRA FORÇA, PERÒ ESTIMEM AL QUI EL FA,I AIXÒ SENSE JUTJAR-LO MAI.

Com més t'apropes a ells més descobreixes el misteri de la profunditat humana. Això enriqueix molt.

La presó és una escola on s'aprèn a no jutjar ningú perquè sempre t'equivoques si ho fas..És una escola d'humilitat. Pobre del qui s'apropa als presos amb aire de prepotència i superioritat pensant que és millor que ells!

La presó és una escola d'amor. S'aprèn a estimar de debò i gratuïtament s'aprèn a estimar tot i constatant els fracassos constants que vindràn inexorablement darrera el teu esforç, la teva dedicació,les teves esperances,el temps esmerçat.

Cal tenir molt present que hi ha uns atenuants de gran pes específic:Marginació,droga,enfermetats mentals,conflictes gra víssims de personalitat...

Quina culpa tenen d'haver viscut,i potser nascut, en condicions tals que els han impedit d'incorporar-se a la societat? D'haver estat deformats enlloc d'educats cristia- nament com en el nostre cas? De pertànyer als exclosos i més oblidats?

? Pensem, per exemple, quin futur espera als infants que veiem ja als 8 anys amb un fusell a la ma, o en les nenes innocents forçades a la prostitució per màfies diabòliques... Ben segur que el seu fi és la presó. Qui se sent capaç de mesurar la seva responsabilitat moral i ètica ?

5. Intent de canvi de xip:

Sóc conscient que no és fàcil canviar a tothom el concepte que tenim dels centres penitenciaris que veiem com llocs punitius per passar a veure'ls com el que han de ser: centres destinats a la rehabilitació,reeducació,proposta de valors.Aquest canvi implica una nova comprensió humanística i sobretot cristiana del fet del delicte i del qui el comet.

Ens cal a tots fer un esforç humil,sincer i amorós per apropar-nos a la realitat penitenciària des d'una perspectiva cristiana.És el mateix Crist que ens hi urgeix i la seva Església ens ho recorda amb nova i renovada sensibilitat. Ens cal donar el tomb al concepte que tenim de la presó i sobretot dels que hi són dins, germans nostres. Això sols serà possible a partir de la pregària,de la contemplació ben entesa com relació personal i amorosa amb el Senyor, de la lectura constant de l' Evangeli i de l'assumpció d'un seriós compromís fruit de la nostra personal conversió i des del repte a una vida santa.Aquesta paraula avui tant devaluada no ens ha d'atemorir ans ens ha d'omplir de goig ja que és la única resposta vàlida al do de la fe rebut de l'Esperit sant i que lliurement hem acollit.No aigualim la Bona Notícia, no cerquem excuses i justificacions fruit de les nostres covardies i de l'egoïsme que tots portem a l'esquena. Només així és possible aquest "canvi de xip". En darrer terme es tracta de mirar les realitats humanes amb els ulls de Jesús.

"URGEIX ANUNCIAR EL REGNE DE DÉU ALS POBRES...!!"

Seré potser un xic dur, però he de dir-ho i dir-ho amb ènfasi : Ens hem de mullar!, Jesús ens ho ensenyà bo i fent-ho.Contemplem-lo sempre al costat dels més humils i marginats. Sempre amb els pecadors, i denunciant als "Justos fariseus" que: "...no eren com aquells publicans dolents.." No us sembla que podem lícitament canviar les paraules actualitzant-les i dient: "Nosaltres no sóm d'aquells delinqüents,d'aquells que porten el mal inscrit al rostre,d'aquells dolents pecadors que hi ha a la presó... sóm dels que van a Missa cada diumenge, perquè toca, per tranquil.litzar la nostra consciència..."

UNES REFLEXIONS QUE PODEN AJUDAR-NOS:

1 - Déu,abans de crear-nos ens ha elegit en Crist perquè fóssim sants irreprensibles als seus ulls (Efesis 1). La finalitat és sols la de poder compartir en Ell la seva felicitat eternament al Paradís.Això va per a tots,també pels presos.

2 - Aquesta elecció és personal i comporta per tant un amor infinit per a cadascún dels éssers que posa en existència. Cada pres,doncs, és un elegit.Com canvia tot quan es mira des d'aquesta òptica i perspectiva.

3 - Qui de nosaltres és capaç de llençar la primera pedra? Qui es veu capaç de dir que és més estimat ell que un pres? que un delinquent? Qui es veu en cor de mesurar la responsabilitat d'un acte executat per un cristià o per un delinqüent ? No és sols Déu que té la clau per desxifrar el rerafons de cada un dels nostres actes?

4 - Escoltem les paraules del mateix Jesús dirigides al fariseu que tots portem dins nostre: "...Us asseguro que aquests us passaràn al devant en el camí cap al Regne del Cel" (Mt.21,31).

5 - Hem de fugir del que sols mira egoistament el propi bé per passar a la pietat autèntica que cerca estimar Déu amb tot el cor comprometent-se amb l'ajuda i suport als germans, sobretot els més desfavorits. En el nostre cas els presos.

EL VOLUNTARI :SIGNE D'ESPERANÇA

L'amor gratuït dels voluntaris els ajuda a viure.

Es facilíssim establir relació d'intimitat amb els interns d'una presó.Necessiten sentir-se estimats i valorats com persones. Quants d'ells no han sigut estimats mai per ningú!; alguns ni dels pares..

La dimensió transcendent i religiosa la porten a flor de pell.Els agrada que els hi repetim una i mil vegades que Déu els estima,que Jesús està amb ells compartint el seu dolor.
Demanen estampes de la Mare de Déu,creus,medalles,Bíblies
Alguns fins són capaços de fer el que a nosaltres ens costaria molt: Confessar públicament els seus pecats talment com ho feien els primers cristians. Això els obre al do de Déu i els transforma en homes nous..Explicar exemples viscuts en el grup de catequesi.

üEls que tenim l'oportunitat de treballar pel Regne de Déu a través de les reixes de la presó sóm conscients que el pres és quasi sempre el resultat d'una societat egoïsta i desestructurada (no oblidem que nosaltres formem part d'aquesta societat i que per tant estem implicats en el problema.Això cal que ens ho plantegem seriosament).Això facilitarà el necessari "canvi de xip" de que hem parlat abans.

üEls interns de les presons són majoritàriament pobres,o malalts. La realitat dels penals és més a prop del que pensem : un veí,un amic,un familiar,un company de feina..Una circumstància fortuïta pot dur-nos a nosaltres mateixos a la presó..un accident de trànsit,un error del jutge etc.

üEl pres - no ho oblidem mai - és una persona que sent,que enyora,que pateix,que desitja; moltes vegades vol canviar de vida..

üAvui es necessiten molts col.laboradors voluntaris,laics i capellans.
Els objectius principals del voluntariat són escoltar els presos, dur-Ios esperança, creure en ells i oferir-los I'amor de Déu,que és I'únic que no jutja. La tasca pastoral inclou també projectes de futur per a I'expresidiari, com la creació d'infraestructures acollidores,estatges de reinserció, grups de suport i orientació, tractament de toxicomanies, recerca de feina, etc.

üAra bé, per ser voluntari no n'hi ha prou amb la bona voluntat ni la pura generositat. El voluntari cal que sigui una persona de fe, que es comprometi a favor dels privats de Ilibertat, i fer-Ios descobrir Crist sofrent i pobre: «De veritat us dic que cada vegada que ho féreu amb alguns d'aquests meus germans, a m'hi m'ho féreu» (Mt.25,40). El voluntari cristià pertany a l'Església i actua en nom de la comunitat cristiana. Aquest sentiment de comunió eclesial el transmet als interns privats de Ilibertat. Se li exigeix una preparació pastoral,tècnica i fins i tot jurídica, així com conèixer el reglament penitenciari i nocions del codi penal. El missatge redemptor continua vigent avui dins les presons. És una crida a la Ilibertat de totes les esclavituds, sense barreres de raça, cultura o religió. El voluntari coopera donant suport moral i humil a un col.lectiu, presumptament criminal o no, que és germà nostre. Tornem a repetir el que deia Joan
XXIII als interns d'una presó de Roma: «Vosaltres, els que esteu a dins, i nosaltres, que estem a fora, som tots fills d'un mateix Pare del cel.»

CATEQUESI

Fa 4 anys començà l'experiència. En aquest article que em demanaren per inserir al butlletí de SEPAP i que teniu a la vostra disposició queda explicat l'inici d'aquest assaig que perdura des de fa quatre anys.

Els catequistes podem verificar tot quan abans hem dit sobre els presos que han estat tallats,com tots nosaltres de la mateixa pedra.<.. Mireu de quina roca us han tallat,de quina pedrera heu estat trets> (Is.51).És per això que molts d'ells han fet l'experiència de la fe i s'esforcen a ser-hi coherents.

Els catequistes ens hem pres seriosament aquest repte i d'aquí en va néixer el grup de catequesi a la Presó Model de la nostra ciutat.

Explicar breument el funcionament del grup "ENTRE AMIGOS"..

-Metodología
-Freqüència
-Divisió 2 grups per galeries
-Assistència
-Experiències
-Preparació catecumenal i 1ª comunió
-Equip (Mn.Andreu Oliveras - Paz Rosales - Maite Novellas - Josep Armengol

UNA CRIDA :

Penso que els voluntaris de presó i sobretot els catequistes estem en condicions de poder afirmar que si més cristians compromesos travessessin les reixes i els pesats cancells de les presons per donar suport als germans que pateixen la mancança del gran do de la llibertat farien un gan servei a la causa de l'Evangeli de Jesucrist i de retop a la societat mateixa que en darrer terme té la seva gran responsabilitat en aquest intrincat món del delicte, de la presó,del patiment.





Comentaris

  • Ja està bé, quina barra...[Ofensiu]
    Carles Rebassa | 25-11-2005 | Valoració: 1

    Ja està bé que els fonamentalistes de la secta catòlica us dediqueu a embrutar espais dignes com aquests amb les vostres paranoies. No teniu temples i congregacions. Doncs feu-les servir, i deixeu-nos en pau, collons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: