Enveja d'un cristià

Un relat de: bonanoti

Em miro el llantió
que crema,ran del sagrari.

M'estimo aquest signe
expressió de tot el meu anhel!

Ell crema nit i dia
i em recorda l'Amor.

Ell em parla de fidelitat eterna
horitzons enllà.

El seu pampallugueix
esvaeïx la meva son,
bò i parlant-me
d'una espera joiosa
des de la dinàmica
de l'efímer i provisional.

La seva flama encesa
m'es signe d'holocaust gratuït,
d'oblació exultant.

Està sol el llantió
i estima ser ignorat;
és encès i il.lumina un camí;
i és testimoni d'una Presència.

Embolcallat en el silenci
Escolta una Paraula.

Em miro el llantió
Que crema, ran del sagrari.

Sóc cristià:
Qui em priva d'envejar
La seva sort?




Comentaris

  • I tant[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 20-04-2006 | Valoració: 10

    Cal estar orgullosos del que creiem, sense barreres ni fronteres, ni vergonyes ni privacions. Ser, realment, aquell qui ets, aquell que ha estat creat com a tal i que viurà per allò que triï.
    Avui en dia l'església ha d'acceptar les tendències més renovadores de la seva gent, ha de modernitzar-se i avançar cap a l'horitzó, perquè les lluites del Crist i les revolucionaries no eren tant diferents.

    Tot un plaer el poema:
    Pol

  • Carles Rebassa | 25-11-2005

    ...

  • cristià[Ofensiu]
    donablanca | 25-05-2005 | Valoració: 10

    un poema amb molt de fervor i un optimisme desbordant. simbólic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: