Cercador
LA PORXADA DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL
Un relat de: Antonio Mora Vergés En portava en aquesta ocasió fins a Granollers un afer de salut, feia un
tomb pel centre, baixant pel carrer del
Corró, on retratava algunes façanes, i coincidint amb un dijous, dia de mercat,
retratava la Porxada, que – sense cap mena de dubte - és l'obra més “ granollerina” de totes les que conformen el Patrimoni Històric
i Artístic d’aquesta ciutat.
Fou construïda entre el 1586 i el 1587 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt,
per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat
granollerina.
Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda
quotidiana.
A finals del segle xix van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en
restaurar-la.
Antigament, la plaça on és s'anomenava "plaça del blat", avui dia
però, la Porxada dona nom a la plaça.
Originalment, es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat que
s'hi venien. Antigament, de la teulada, en sortien una espècie de persianes que
tapaven l'interior de la porxada. Avui dia ja no hi són i està completament
oberta.
El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig de l’aviació feixista del 31 de maig, que s’acarnissava particularment
amb Granollers , recordeu sempre que l’alçament armat dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, serviria
com a “ camp d’entrenament” per a la II
Guerra Mundial, aquí començava la mala praxis d’assassinar població civil, que
els nazis convertirien en una “ industria”, i el Vladímir Vladímirovitx Putin, (Sant
Petersburg, 7 d'octubre de 1952), en un “ mal costum “ .
L’any 1939 es va reconstruir - pensem que per l’organisme REGIONES
DEVASTADAS – una màquina de fer “ diner negre” - i s’enretiraren els elements del mercat
municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la
columnata a la vista. Ens agradarà tenir de l’autor/s de la reconstrucció.
També, també dels de la restauració
duta a terme entre els anys 1985 i 1986, pel Servei de Patrimoni Arquitectònic
Local de la Diputació de Barcelona.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/06/la-porxada-de-granollers-abans-de-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/la-llotja-de-gra-de-granollers-la.html
Granollers és una ciutat que cal “ caminar”.
tomb pel centre, baixant pel carrer del
Corró, on retratava algunes façanes, i coincidint amb un dijous, dia de mercat,
retratava la Porxada, que – sense cap mena de dubte - és l'obra més “ granollerina” de totes les que conformen el Patrimoni Històric
i Artístic d’aquesta ciutat.
Fou construïda entre el 1586 i el 1587 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt,
per 520 lliures barceloneses, segons el contracte, amb la universitat
granollerina.
Destinada a la llotja dels grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda
quotidiana.
A finals del segle xix van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en
restaurar-la.
Antigament, la plaça on és s'anomenava "plaça del blat", avui dia
però, la Porxada dona nom a la plaça.
Originalment, es feia servir durant el mercat agrícola per cobrir el blat que
s'hi venien. Antigament, de la teulada, en sortien una espècie de persianes que
tapaven l'interior de la porxada. Avui dia ja no hi són i està completament
oberta.
El 1938 fou destruïda parcialment pel bombardeig de l’aviació feixista del 31 de maig, que s’acarnissava particularment
amb Granollers , recordeu sempre que l’alçament armat dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, serviria
com a “ camp d’entrenament” per a la II
Guerra Mundial, aquí començava la mala praxis d’assassinar població civil, que
els nazis convertirien en una “ industria”, i el Vladímir Vladímirovitx Putin, (Sant
Petersburg, 7 d'octubre de 1952), en un “ mal costum “ .
L’any 1939 es va reconstruir - pensem que per l’organisme REGIONES
DEVASTADAS – una màquina de fer “ diner negre” - i s’enretiraren els elements del mercat
municipal, per tal que romangués en el seu estat primitiu, amb tota la
columnata a la vista. Ens agradarà tenir de l’autor/s de la reconstrucció.
També, també dels de la restauració
duta a terme entre els anys 1985 i 1986, pel Servei de Patrimoni Arquitectònic
Local de la Diputació de Barcelona.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/06/la-porxada-de-granollers-abans-de-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/la-llotja-de-gra-de-granollers-la.html
Granollers és una ciutat que cal “ caminar”.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ