LA PLATJA NUDISTA

Un relat de: montsepema
Surto de la platja amb la roda de la bicicleta punxada i aquest bon noi que atura la furgoneta per ajudar-me, i amb la calor que fa i sentin els bitxos que canten en els camps, decideixo pujar.

Mai pujo a cotxes de desconeguts, des de que un dia quan tenia dotze anys, amb una amiga quan anàvem al col.legi, varem pujar a un cotxe d'un noi que ens preguntava per un carrer, i innocentment hi varem pujar, sense pensar en res, i la meva mare que em vigilava des del balcó, va començar a cridar, i nosaltres tant tranquiles pensant que ens portaven a cole en cotxe i no hauríem de caminar, el cas es que quan varem arribar a l'escola ja ens estàven esperant les monges amb una bona bronca preparada, i no sé, suposo que desprès d'aquest fet em va quedar un trauma infantil.(la meva vida està plena de traumes infantils)

Però aquest dia amb el sol que fa que trenca pedres,decideixo pujar, a més a més ja sóc grandeta per defensar-me, o almenys és elque penso.

Vaja, que estic pujada a la furgoneta, al costat d'aquest noi més jove que jo, sense samarreta només amb el banyador, i que es diu Joan, i és clar, li dono les gràcies per ajudar-me, i enmig es fa un silenci.
En Joan posa la ràdio, jo em poso la mà al cap, i no sé que dir, es fa aquests silencis que incomoden, quan dos persones no es coneixen.
Al final jo li dic:
- Visc, a les afores del poble, al costat de la residència d'avis CAN FERRAN
Ell contesta:
-Val ja sé on és, no et preocupis que jo et porto,
-Gràcies - dic jo-, em dic Laura- encara no li he dit el meu nom
- Bonic nom, sols venir a la platja nudista
-Avui és el primer dia que vinc, mai havia vingut, i tu?
- Jo fa anys que practico el nudisme, a aquesta platja en concret fa dos anys que vinc, però quan vas amb nens petits ja es sap, un s'estressa i a vegades passa el que passa- suposo que s'està excusant per la bronca que ha tingut amb la dona davant meu.
- No pateixis també he tingut fills petits i sé el que és, escolta vols dir que no et trobaran a faltar???
- No, la Maria ja em coneix a més li he dit que anava a fer una volta, i ella esta d'acord.
-Val no et voldria fer perdre temps d'estar amb al famiília.

Ens quedem callats, tinc tanta calor que la suor em patina per tot el cos, la samarreta de tirants està molla, i tinc tanta sed que començo a passar-me les mans per la cara, resseguint-me els llavis secs, i les baixo fins arribar a l'escot
apartant la suor....
Els pantalons curts se m'enganxen al cos, i intento separar-los però no puc,
així que separo les cames , per estar el més lleugera possible.
Vaig mirant de reull a en Joan que té tot el cos completament suat, la seva pell morena brilla...
Per trencar el gel, li dic
-Fa calor, molta calor........
-Vols alguna cosa per beure- em diu, agafa aigua o el que vulguis de la nevera d'aqui darrera els seients
-Gràcies agafo una aigua, vols alguna cosa tu?
-Dona'm la cervesa
-Té
-Gràcies

Per fi.....alguna cosa freda, que refresqui els llavis, la gola, i tota la sed que tinc...i em passo l'ampolla per la cara, l'escot, les cames...per refrescar-me...
En Joan s'acaba la cervesa d'una passada.
Arribem a casa, i aparquem la furgoneta, baixo amb la intenció de treure la bicicleta, i en Joan s'anticipa a ajudar-me.
-Gràcies, Joan,-li dic, passant-me la mà pels cabells
-De res, ha estat un plaer un kit-kat de descans de la família.
-Vols passar a prendre alguna cosa??
-Si tens cervesa fresqueta si

I jo ,que mai deixo entrar a ningú desconegut, obro la porta de casa, amb la mirada atenta de tot el veïnat.
























Comentaris

  • Que tal si..[Ofensiu]
    Annalls | 14-12-2012

    ..continues. M'has enganxat , ara vull saber que passa. Això de deixar-ho per l'imaginació no em val...vinga continua i sorpren-me!
    Anna

  • bona descripció [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 13-12-2012 | Valoració: 10

    Veig este relat molt interessant, molt bo, és a dir, el veig molt realista, encara que
    haja estat molt bé inspirat, Dóna una sensació de franquesa excel.lent. Saluts de
    Rafael Molero Cruz.

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

70316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com