no amaguis les paraules

Un relat de: montsepema
si surt el sol no amaguis les paraules
obre els ulls i mira la serenor del dia
diguem si existeix un lloc per amagar-nos
molt més enllà de les nostres cases
l'amor que no tot ho pot, no pateix


s'entrebanca entre la por i el dolor


som persones distants, dispars
tinc aprop la copa, la vida i la sort
no vull sentir la ràbia de la desesperança
quan tot està lligat en un món oníric
i desperto enmig del sentiment d’imbecil•litat
de qui tot ho dóna i tot ho vol fins a perdre
juguem a escacs
a la sort, als daus
i omplim cada pou assedegat de pell, de tacte


quan arribi la nit, la foscor
busca la lluna, aquella que blanca i rodona
teixeix cada espora
cura les ferides i m'omple el cor
divaguem enmig de somnis, plens ben plens,


i entra molt endins meu
excita’m la vida
i el meu sospir serà eternitzable,


montse pellicer i mateu
certeses 2019

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

61393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com