PEDALEJANT

Un relat de: montsepema
Estava pensativa mirant la finestra, des de la finestra es veien els arbres que abraçats pel vent es deixaven acomboiar, era tant suau el seu compàs, que es deixà portar per tant dolça melodia, acompanyada dels records de les nits d’estiu, aquestes nits que son eternes quan un es jove i sols desitja ser gran.
La Maria volia ser gran, volia créixer i fer les coses que “fan els grans”, però no arribava el dia desitjat, i mentrestant jugava amb les “coses” que es juguen a l’edat dels quinze anys, pedalejant amb la seva bicicleta pels camps feréstecs plens de roselles, somicant per aquell amor que sentia per en Pere.
En Pere era un noi del poble tres anys més gran que ella, era un noi ben plantat, moreno i amb uns ulls blaus en els que la Maria veia reflexat el seu mar, aquell que l’acollia cada dia banyant i regant la seva pell bruna.
Eren joves, massa joves en aquells temps, ara es creix abans i el pas de la infantesa a l’adolescència fins arribar a l’edat adulta es solapen vertiginosament, oblidant que el creixement té etapes.
Jugaven a la sorra durant les nits caloroses d’estiu i es prometien amor etern, aquell que sols succeeix en les pel•lícules americanes, i es feien petons, als llavis, a la boca, amb la llengua ben endins, i es palpaven i els pits de la Maria s’eriçaven i el penis d’en Pere creixia, però eren joves, massa joves encara,innocents, o terriblement fogosos, atrapats dins d’un idil•li que els embolcallava amb la incongruència de sentir la felicitat i la tristor.
Aquell estiu del 85 va ser especial per a ells, la Maria jove i en Pere inexpert no s’adonaven de que quan s’encén el desig no hi ha marxa enrere, i així tot es va anar desencadenant...Les nits eren el seu secret envoltats i acaronats de la sal de mar, i la calor que feia que la roba es xopes, i el cos els demanava traspassar la frontera entre l’anhel i aquell desig que els consumia. Ja no hi hauria retorn, aixoplugats per la lluna es varen donar, un i altre cop dins d’una lluita acarnissada, i així totes les nits, fins que l’estiu va marxar, i varen tornar a l’escola, la Maria a l’Institut i en Pere a la Universitat,i aquella fogositat va passar a la distància, fins que la distància els va matar, amb la daga esfereïdora de la vida.
La Maria va créixer per fi, com la vida passa, com passen les hores, els anys, i ara des de la finestra, va decidir agafar la seva bicicleta per pedalejar entre camps de roselles, però ja no existien, però ella pedalejava, fins arribar al mar, a la sorra, a recollir pedres i petxines, i sentir que els amors van i venen, que tot passa però queda, i ella estava com al principi.
Així que va decidir pedalejar vorejant la platja, per contemplar aquelles figures que caminaven aprop, unes juntes, altres soles, per distingir-ne una entre moltes.

MONTSEPEMA

Comentaris

  • Idil.li de desig.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-06-2019 | Valoració: 10

    Un relat preciós i molt entretingut sobre Maria i Pere, amb els seus idil.lis quan eren jovens. Molt bo i amb molta disciplina, on els protagonistes són d'allò més pel seus amors de joventut. Ai! la joventut, que tot ho arrassa.
    Un gran plaer de lectura, montsepema.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

70151 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com