S'ESLLAVISSEN CALCES...

el ritual de la dutxa
-que cada dia es compleix-
quan em desprenc de la roba
i cau,
cau a sobre el terra
s’esllavissa i amuntega ,
camises,
mitjons,
calcetes...
encenc l’aigua,
m’agrada, molt calenta,
encenc el calefactor
i als poc minuts el bany està entelat
-la boira degoteja sobre el mirall-
jo, a sota l’aigua
que patina
com la pluja i se’n va,
jo amb el sabó d’olor a mel,
i l’esponja
que ensabona la pell,
i l’aigua que va caient
-cau, i rellisca-
l’aigua, que sense color
i sota el seu ritme
s’escola entre les meves escletxes,
-i llisca i rellisca-
i obro la boca per sentir el seu gust,
i els tanco per assaborir-lo
i un rajolí s’escola per escapar
entre els meus llavis,
seguint la seva ruta sobre la meva pell
-la meva pell plena de gotes que s’evaporen
que juguen –
I surto de la dutxa per sentir el tacte sec i esponjós
de la tovallola,
amb olor al suavitzant de flors,
ensumo aquesta olor,
abraçant-me a la tovallola
per sentir una esponja de vellut
assecant
cada gota que
lluita per la seva llibertat

montse pellicer mateu
2003141