Cercador
que tot ens vagi bé
Un relat de: montsepemadels llavis tendres i vermells
la llengua recargolada amb la teva
les mans, aquestes mans petites que ressegueixen
i els sospirs entre gel i llimones,
un sostre que es rendeix a l’alçada dels meus ulls,
i les aixetes obertes, per netejar les canonades de l’estiu,
dels peus que juguen amb la sorra de mar
del mar que no envelleix, i m’impregna de sal
de vida, de colors, de blau,
una copa que estàtica espera ser beguda
i l’ampolla de vi que incita a tastar-la
la mirada que no vol veure
el cor que no vol sentir res,
el cap que em parla de la veritat
deixo la tovallola plena de mi, amb escates de pell
sublim el perfum absorbeix la meva olor
i el raspall del cabell em pentina de nou, enmig de cargols
les passes que caminen tan soles
l’horitzo que obre les portes,
i la certesa de no saber res més, que el que sé avui
els plats de la cuina esperen tombats dins la pica,
les forquilles, ganivets i culleres, desesperen
el tast de saber-me dona, em dona fortalesa
i mentre canto la cançó de txarango
“que tot et vagi bé
que trobis tot allò que busques.
que et sigui lleu la direcció.
i vinguin plens de melodies els nous dies,
que siguis fort. que tot et vagi bé. que tot et vagi bé.”
Txarango.
la llengua recargolada amb la teva
les mans, aquestes mans petites que ressegueixen
i els sospirs entre gel i llimones,
un sostre que es rendeix a l’alçada dels meus ulls,
i les aixetes obertes, per netejar les canonades de l’estiu,
dels peus que juguen amb la sorra de mar
del mar que no envelleix, i m’impregna de sal
de vida, de colors, de blau,
una copa que estàtica espera ser beguda
i l’ampolla de vi que incita a tastar-la
la mirada que no vol veure
el cor que no vol sentir res,
el cap que em parla de la veritat
deixo la tovallola plena de mi, amb escates de pell
sublim el perfum absorbeix la meva olor
i el raspall del cabell em pentina de nou, enmig de cargols
les passes que caminen tan soles
l’horitzo que obre les portes,
i la certesa de no saber res més, que el que sé avui
els plats de la cuina esperen tombats dins la pica,
les forquilles, ganivets i culleres, desesperen
el tast de saber-me dona, em dona fortalesa
i mentre canto la cançó de txarango
“que tot et vagi bé
que trobis tot allò que busques.
que et sigui lleu la direcció.
i vinguin plens de melodies els nous dies,
que siguis fort. que tot et vagi bé. que tot et vagi bé.”
Txarango.
Comentaris
-
Magnífic[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-10-2019 | Valoració: 10
Hola Montsepema:
Aquest poema que has editat en el més de juliol, és meravellós i té un estil propi de tu, amb molta inquietud i saborós des del principi a la fi.
El sublim perfum que descrius en aquest poema és magnífic.
M'ha agradat molt i té qualitat.
Una abraçada.
Perla de vellut
l´Autor
89 Relats
117 Comentaris
69992 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es
CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com
Últims relats de l'autor
- que tot ens vagi bé
- que tot ens vagi bé
- el dolor de les paraules
- no amaguis les paraules
- on lluiràn els vestits de l'armari?
- les maletes a mig fer
- PEDALEJANT
- lluny molt lluny
- que es l'amor?
- S'ESLLAVISSEN CALCES...
- llençols blancs
- L'HOTEÑ
- M'ESCALFEN LES TEVES CARÍCIES
- M'EMBOLICO
- sento el dolor del desig