Cercador
La Nit de l'Adam
Un relat de: Patrícia- Compartir:
L’Adam va processar l’última petició de laboratori a les 02:30h. Sempre demanaven els llistats a última hora i amb urgència. Estava enfadat. “Ens paguen una misèria i a sobre ens tracten com a esclaus”.
Sempre es queixava, però en realitat s’estimava més quedar-se fins a tard, perquè així ningú no el molestava.
Va agafar el cotxe i va recórrer els carrers fins a la zona alta, als afores de la ciutat. Allà on convivien restaurants de luxe, discoteques, residències estudiantils i fins i tot, unes pompes fúnebres. El lloc ideal per a sortir de caça, perquè avui tocava matar.
El joc era així i ell l’havia acceptat. Una webcam al retrovisor gravava tot el que passava dins el cotxe per a satisfacció del seu client. Aquell qui pagava les factures, perquè la feina no donava més que per malviure.
A prop d’una discoteca, asseguda a la parada de l’autobús, hi havia una noia que feia cara d’haver pres unes copes de més. Va aturar el cotxe. “Necessites alguna cosa? Vols que et porti?” “ Sí, sí, sí. Gràcies”.
La noia somreia però parlava estrany. Paraules nervioses, deslligades. Seria l’alcohol, perquè a l’obrir la porta va ensopegar i el contingut de la bossa va caure sorollosament pel terra. “El mòbil!” va cridar. L’Adam la va veure agenollada, al costat de la roda del darrera, mentre recollia les seves coses amb ànsia.
Per fi va asseure al seient davanter. L’Adam va enfocar bé el retrovisor i va connectar la càmera. La noia inclinava el cap sobre el seient i mirava el sostre del cotxe. Semblava afectada, sí. Aleshores, la roda del darrera va començar a trontollar.
“Justament ara he de punxar!” Va aturar el cotxe a la vorera i va baixar per a examinar la roda. Quan va tornar a dirigir la mirada cap al seient davanter, la noia ja no hi era. “Però on...?” L’Adam es va tombar i va trobar la noia a la seva esquena. A la ma dreta hi duia un pistola platejada, a l’esquerra el mòbil amb un llum pampalluguejant.
Quan se’n va adonar que l’estava gravant ja era massa tard. Un tret li acabava de travessar el front.
“Gran primer pla, iaiet”.
Sempre es queixava, però en realitat s’estimava més quedar-se fins a tard, perquè així ningú no el molestava.
Va agafar el cotxe i va recórrer els carrers fins a la zona alta, als afores de la ciutat. Allà on convivien restaurants de luxe, discoteques, residències estudiantils i fins i tot, unes pompes fúnebres. El lloc ideal per a sortir de caça, perquè avui tocava matar.
El joc era així i ell l’havia acceptat. Una webcam al retrovisor gravava tot el que passava dins el cotxe per a satisfacció del seu client. Aquell qui pagava les factures, perquè la feina no donava més que per malviure.
A prop d’una discoteca, asseguda a la parada de l’autobús, hi havia una noia que feia cara d’haver pres unes copes de més. Va aturar el cotxe. “Necessites alguna cosa? Vols que et porti?” “ Sí, sí, sí. Gràcies”.
La noia somreia però parlava estrany. Paraules nervioses, deslligades. Seria l’alcohol, perquè a l’obrir la porta va ensopegar i el contingut de la bossa va caure sorollosament pel terra. “El mòbil!” va cridar. L’Adam la va veure agenollada, al costat de la roda del darrera, mentre recollia les seves coses amb ànsia.
Per fi va asseure al seient davanter. L’Adam va enfocar bé el retrovisor i va connectar la càmera. La noia inclinava el cap sobre el seient i mirava el sostre del cotxe. Semblava afectada, sí. Aleshores, la roda del darrera va començar a trontollar.
“Justament ara he de punxar!” Va aturar el cotxe a la vorera i va baixar per a examinar la roda. Quan va tornar a dirigir la mirada cap al seient davanter, la noia ja no hi era. “Però on...?” L’Adam es va tombar i va trobar la noia a la seva esquena. A la ma dreta hi duia un pistola platejada, a l’esquerra el mòbil amb un llum pampalluguejant.
Quan se’n va adonar que l’estava gravant ja era massa tard. Un tret li acabava de travessar el front.
“Gran primer pla, iaiet”.
Comentaris
-
Bon Micro[Ofensiu]Patrícia | 17-06-2011
Hola Núria, agraeixo les teves paraules. M'alegra saber que t'ha agradat.
Una abraçada! -
Un bon micro![Ofensiu]nuriagau | 17-06-2011 | Valoració: 10
Un bon microrelat ben narrat i ben estruturat. El desenllaç de la història és sorprenent per al protagonista i per al lector. Tot un encert!
Ens seguim llegint,
Núria
-
Jocs perillosos[Ofensiu]Patrícia | 16-05-2011
I jo encantada de que t'hagi agradat. Gràcies per llegir-me, Aleix.
-
Joc perillós[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-05-2011 | Valoració: 10
Caram Patrícia, quin relat més colpidor i atractiu. Curt però intens. Molt ben narrat, amb suspens, tensió i sorpresa final inesperada. Però és que els jocs perillosos ja ho tenen això. En fí, que m'ha encantat llegir-te per primera vegada. Ho continuaré fent. Una abraçada i fins aviat.
Aleix
l´Autor
7 Relats
19 Comentaris
5441 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Durant el dia s’amaga rere una torre de llibres. Cabells recollits amb un llapis, ulleres que llisquen nas avall i Shiiist… Es prega silenci!Però, quan arriba la nit, es converteix en tendra bèstia negra que es fon amb l’horitzó i s’esmuny pels terrats a ritme de Lindy-hop. Perquè necessita bellugar-se tant com escriure.
Té una missió, i com és una criatura obstinada, no defallirà en el seu intent d’explicar a tots aquells que vulguin escoltar-la, les històries que s’amaguen als racons més foscos de l’ànima humana.