Cercador
La nena que plora (Innocència bombardejada)
Un relat de: ixnuirLA NENA QUE PLORA (Innocència bombardejada)
Cau la nit a Terra Santa
(qui li donaria ara tal adjectiu?),
una nena plora
no importa en quina banda del mur ho fa,
ni si es diu Fatima o Sarah.
Avui s'ha llevat per anar a treballar
(i amb prou feines té vuit anys)
però a casa seva no ha pogut tornar,
no,
un míssil l'ha destrossat
ara sent la pólvora a l'ànima
i la imatge dels seus pares:
sa mare cuinant,
son pare meravellant-se
d'aquella nova caixa que parla
i que mai abans havien tingut
primer cop que tocaven una arma
i l'arma els tocà a ells.
La nena segueix plorant
La nit segueix el seu curs
On dormirà?
Vol dormir?
No, té més por als malsons
Que a les nits en blanc.
Vol fugir, vol cridar
Els sentiments se li fan cordes
A la gola
Cordes dures, però pelades
Que rasquen la soledat
Tot fent-se nusos
Que després pocs sabran desfer.
Arrenca a córrer
Però la terra és finita
I els murs massa freqüents
Quina culpa en té ella?
Per què sempre els innocents?
La lluna ha deixat caure
Una llàgrima d'argent pur
Però li diu amb un poema:
"No l'agafis per tu,
dóna-la als soldats,
que en facin bales,
però que a canvi
et deixin travessar
els murs imperialistes
per arribar al camp
on hi neixen flors
que repartiràs
per evitar més plors
on hi hagi horrors,
fets per aquesta
absurda, exagerada
i cruel guerra."
Així la nena deixà de plorar
I pogué anar a conrear
Les flors d'una nova alegria
Més sempre ho feu amb ironia
Contra qui la feu créixer massa aviat.
Comentaris
-
Cruel manera de créixer [Ofensiu]Naiade | 11-03-2008 | Valoració: 10
Un poema genial, que de tan real i sentit et posa un nus a la gola.
Has sabut transmetre amb una gran sensibilitat l'horror de la guerra a traves dels ulls d'un infant.
Terrible, pensar que cada dia es repeteixen escenes com aquestes i no hi ha manera d'aturar aquest malson.
M'agrada com enfoques el final , la nena que enceta una nova vida, volent ser feliç, encara que mai ningú podrà esborrar-li el mal que ja li han fet.
Ves per on, jo també he descobert un bon poeta, encara que ja t'havia llegit als reptes.
Una abraçada plena d'admiració
-
Per què sempre els innocents?[Ofensiu]Nubada | 13-12-2007
Un poema ple de sensibilitat, on hi fas conviure la crua realitat amb l'idealisme dels contes d'infants.
-
em sembla[Ofensiu]ANEROL | 13-12-2007
que t''he comentat algun que altre poema. Mostres molta sensibilitat i, com a poema, hi ha versos i estrofes molt boniques. Segeuix escrivint i manifestant-te
-
Fa ràbia el món que ens deixen els grans però...[Ofensiu]Autobahn | 13-12-2007
...quan ens fem grans deixem un món que fa ràbia als que ens venen al darrere i és que les coses són molt complicades, certament.
És molt fàcil, des de certa edat, riure's de la ingenuïtat dels nens però -penso, eh- que qui continua rient-se'n quan un infant plora per coses com les que tu comentes en aquest poema, comença a estar més a prop de la mort d'esperit que de la maduresa. Jo admeto que moltes vegades ja sóc un fantasma -o em tornaria boig- però cal reprendre forces i tornar a començar de nou.
És una merda perquè reconec que a mi, personalment, no em queden masses esperances de que les coses canviïn però si que tinc fe en l'ésser humà -ni que sigui en moments aïllats- i en la compassió. La imatge de la llàgrima -d'acord, molt utilitzada per una pila de poetes- de la manera en que està posada és esplèndida: dona que pensar i venen ganes de rellegir tota la poesia de nou. Hi han amagades més coses de les que no semblen.
No et tallis de continuar escrivint coses com aquesta i perdona si el meu comentari ha estat massa superficial.
Gràcies.
Florenci
l´Autor
22 Relats
82 Comentaris
30995 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
BIOGRAFIA REVISADASóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )
si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre
Últims relats de l'autor
- Adéu visual (capítol 4)
- Adéu visual (capítol 3)
- Adéu visual (capítol 2)
- Adéu visual (capítol 1)
- Carta a un epicur d'un jove del segle XXI
- sopaR Curt
- Nit de tardor (recordant somnis)
- Xocolata
- aMor
- RELAX
- Llàgrimes i somriures
- Potser sigui sexe (o potser no...)
- Un títol de silenci en memòria a totes les víctimes que han mort violentament al llarg de la història de la humanitat
- La lluna juga a despertar-me
- LA VERITAT SOTA L'ESCALA