Cercador
La nau
Un relat de: Melcior- Compartir:
Saber-te incapaç de crear
és tant racional i monstruós,
que anul·la pel broc gros
tot intent d'aconseguir-ho .
Espessa i ombrívola
com un avortament nocturn,
planeja sobre la testa
la feixuga calitja
del temps de la incertesa .
A vegades he pensat
que el meu camí
és, no moure'm de lloc,
passar el temps indiferent
com una pedra
com un roc punxegut,
o bé una illa discreta
voltada de mar protectora,
que mira l' univers
amb uns prismàtics
Les bardisses de la selva
poden fer captiu el meu cos
al endinsar-me dins d'elles,
però mai la ment presonera ,
és plena d'esmolats ganivets
que tallen a tort i a dret
fulles, rames i branques,
obrint així nous camins
en l' espessor de la ignorància .
Avui, la nau del cervell
vol anar més enllà
de les fites marcades,
simulant que faig feina
estacaré i escurçaré
la llarga corda de la raó .
Avui, la nau del cervell
vol anar més enllà,
fer un graó més
fugir de mare ,
és millor que es quedi aquí,
aturada, controlada,
abrigada i protegida,
entre les boies del port .
Comentaris
-
El toro i la soledat[Ofensiu]Bonhomia | 14-11-2007 | Valoració: 10
Està molt ben treballada, aquesta poesia. Jo suposo que tothom es vol sentir lliure. Però, és clar, cadascú a la seva manera. Jo crec que això ens limita i ens obre portes a la vegada. M'ha semblat que hi fas potser una reflexió de la soledat. Jo estic preocupat per la meva, per no estar prou integrat i haver agafat camins equivocats ( que almenys em serveixen d'experiència ). Però quan no tens més remei que agafar el toro per les banyes, tens por que el toro pugui amb tu.