La música

Un relat de: jos monts

Avui ens posarem seriosos i parlarem de la música.

Que petita és la gran cosa que no es veu però se sent,... en canvi te tanta força que et pot fer riure, plorar, i obrir el cor per poder estimar.

Què és la música.

Parlem de música, com la definiríeu !................
Hi ha alguna cosa autènticament meravellosa en la música.
Les paraules són boniques, però la musica encara n'és més.

Parla directament als nostres cors i als nostres esperits, en tota
la seva profunditat i ens dirigeix a la arrel mateixa de les nostres
ànimes. La música ens endolceix, ens omple de sentiments nobles
ens fa fondre en llàgrimes, és un llenguatge en si mateix tant diví, tant perfecte i tant benèfic en el seu gènere com ho és un discurs, o les paraules de un bon amic.

No oblidem que la música són sons, vibracions acústiques que en els primers mesos de gestació ja podem sentir, igual com reconèixer la veu de la nostra mare.

La música ens identifica d'on som, on ens trobem. I si estem molt lluny de casa i sentim una peça musical de les nostres pròpies arrels, se'ns posarà la pell de gallina, un nus al coll i tot pot ser que deixem anar unes quantes llàgrimes de sentiments a la nostra cultura i a la nostra terra .

Imploro perdó per la ignorància d'alguns humans,que no saben apreciar i desestimen els esforços de grans músics i excel·lents compositors. Aquests poden estar dolguts per la poca comprensió d'alguns humans incults i amb falta de sensibilitat, que encara no han entès, ni han volgut escoltar aquells grans compositors, genis de les grans melodies, simfonies, els grans concerts o petits minuets que han estat dirigits per grans batutes del nostre temps .

No privem mai l'Infant que ja senti una il·lusió o atracció per la música, si realment té vocació, doneu-li sobretot bons estudis i si pot ser amb bons pedagogs musicals; no simplement assalariats de conservatoris, que fins i tot poden fer avorrir l'aprenentatge, allunyar-los d'uns valors nats del propi infant, privant-los que desenvolupin els seus instints de sensibilitat, harmonia i comprensió.

( L'adquisició de la sensibilitat musical no distingeix el pobre del ric, el blanc o del negre, i té una virtualitat que no necessita claus per obrir fronteres, ni moneda de canvi per fer transaccions, en canvi si que té un llenguatge amb el que ens podem entendre tots.)

josmonts

Comentaris

  • Musicalment parlant.[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-02-2008 | Valoració: 10

    Estic totalment d´acord amb les teves reflexions sobre la música.Per a mi ella és l´única que ens guareix l´ànima i dóna sentit a la nostra vida.
    Si tens ganes de llegir més coses sobre aquest tema et suggereixo que busquis un relat biogràfic meu titulat "Que no falti el ritme" o un altre més "relataire" titulat "Música de fons".
    He llegit uns quants relats teus i penso que estan escrits amb una prosa poètica molt colpidora.
    Gràcies pel teu comentari.
    Et passo el meu correu: mbellfort@telefonica.net.
    Salutacions.
    Mercè Bellfort.