La música ajuda... Oi?

Un relat de: kispar fidu

Una pregunta que em van fer fa uns dies... "La música ajuda...oi?" Doncs jo diria que Si. En quin sentit? Doncs penso que la música pot ajudar-te en molts sentits. I fins i tot crec que una persona també està definida pel tipus de música que escolta.

Si un escriptor s'expressa amb paraules... i un músic amb el so... Pot un músic expressar el que sent a través de la música?

Amb paraules dir el que sents o penses és més "senzill". En canvi, la música no té un llenguatge definit. Una cançó pot ser interpretada de moltes maneres. En un mateix concert, la música pot ser entesa de diverses formes. No hi ha un abecedari o un diccionari que et digui que significa un Sol o un Mi. La música transmet sentiment, però és més ampli... no pots concretar tant com amb paraules...

Escrivint, pots tractar sobre un tema en concret. Però amb la música, el tema és més global.

Tot i que amb paraules expressar-se és més senzill, i pots fer-ho millor... amb la música el que s'expressa es fa d'una altra manera... Pots sentir una cançó en un altre idioma que no acabes d'entendre o que només vas enganxant algunes de les estrofes, però que la seva melodia et captiva i et manté "atent". Pot ser que la lletra d'una cançó (que en aquest cas seria com un escrit...) et faci pensar, reflexionar, o simplement: sentir.
O simplement, amb una cançó composta només per melodia, pots extreure'n un munt de sensacions... la simple melodia et pot transmetre molts sentiments.

Personalment, m'encanta la música, tant escoltar-la com tocar-la.
Quan vaig a fer un tomb amb bici, m'encanta endur-me un reproductor amb uns casquets i escoltar la meva música, mentre m'endinso pels camins. És una manera de transportar-te a "altres móns"... si, em sento com lliure, com si no hi hagués res que em mantenís fixada a terra, fixada a unes obligacions i a una vida quotidiana plena de rutina. És com un aïllament... durant uns instants estàs aïllat de la resta del món. Estàs absent, però sentint cada moviment del teu cos, cada reacció o cada impuls provocat pel so de la música. És una sensació difícil de descriure...

He arribat a plorar amb la música... En algunes situacions en que he estat més dèbil o més sensible, el fet d'escoltar una determinada cançó m'ha fet plorar. Per portar-me records que enyoro, per fer-me sentir sensacions díficils d'experimentar sense el so de la música... per molts motius...

Hi ha cançons, que sempre que les escolto, em recórre un calfred elèctric per tot el cos i se'm posa la pell de gallina. Música que transmet moltes sensacions que cadascú pot ineterpretar de maneres diferents.

La música és com un idioma sense definir, que tothom és capaç d'entendre, i que cadascú percep a la seva manera. És com un vocabulari universal però individual al mateix temps.

La música és màgia. Una màgia que influeix molt en les nostres vides.

Comentaris

  • La música ajuda (afirmació!)[Ofensiu]
    George Brown | 06-06-2005

    La música és una de les formes d'expressió més belles... és pot dir tant amb una cançó, ja sigui amb la seva lletra o simplement amb la seva melodia.

    Per mi, la cançons que tenen lletra, no deixen de ser poemes recitats, i considero tant important el que diu com la forma en que es diu... això sí, quan entenc el que diu, ja que hi ha algun idioma que se m'escapa (!!?!).

    I escoltar música en directe, ja és sublim, ja no només per la puresa de la música, sinó també (i potser més important) les expressions dels músics, els sentiments que desprenen amb els seus gestos. Perquè no hem d'oblidar que la bona música la fan les persones, i considero que és tant important com ho expressa el músic com el que intenta expressar.

    Molts cops és inevitable emocionar-se en escoltar alguna cançó, bé pel que ens diu, bé pel que significa per nosaltres, crec que al llarg de la nostre vida anem formant la nostre banda sonora particular, cançons que ens han marcat en algun sentit, i que en sentir-la ens porta records inoblidables...

    Hi ha cançons, que només en escoltar quatre notes ja et posen la pell de gallina, i com a mostra un botó: "Sunday Bloody Sunday" d'U2 (la versió en directe des de Irlanda)... és impressionant, si tens l'oportunitat de veure el concert... (sense comentaris). I com aquesta alguna altre on la forma de transmetre un missatge, fa que aquest adquireixi una força més enllà de lo imaginable.

    Com ja he dit alguna altre vegada, m'agrada molt la forma que tens de reflexionar sobre alguns temes, i com ho expresses. Felicitats.

    una abraçada,
    Jordi.

    PD: d'aquí a una horeta vaig a buscar la bici nova... i quan surti a gaudir d'ella i dels camins, ja estaré atent per si veig alguna noia escoltant música amb cascos i capficada en els seus pensament i somnis.

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

211584 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo