La mort del català

Un relat de: Bolet

Era un pobre vell, estava tot sol, la soledat envaïa tot el seu voltant. No tenia cap familiar ni cap amic, l'havien abandonat enmig d'un desert de paraules que no comprenia per què però se l'estaven menjant i l'estaven torturant. Comença a recordar què ha estat la seva vida, què ha viscut i què ha après durant tot aquest temps; la vida li ha ensenyat lliçons que malauradament no podrà traspassar a ningú. Quan les paraules no tenen cap sentit l'home calla i pensa. Comença a trobar-se malament, li fa mal el cos i no entén què significa tot el que està sentint. Decideix caminar una mica per oblidar-se del que li amoïna, camina i observa el seu voltant. El paisatge que veu és totalment diferent del que recorda anys ençà, tot està molt canviat. Troba nens jugant a altres llocs, persones vestides d'altres maneres i lletres que no reconeix, la gent és diferent i es comporta diferent. Continua i passa per un petit indret, allà recorda els seus amics i familiars que eren com ell, ara no hi queda ningú. Cada passa que fa l'acosta més a la seva fi, se li fa molt feixuc caminar, decideix seure en una pedra que troba prop d'un bosc. Allà assegut l'ancià plora i gemega de desesperació, sap que no li queda gaire de vida, tanmateix mentre tingui vida no deixarà de parlar sol. Acollonit gira la vista enrere, allà al fons s'hi veuen els cossos morts dels últims que eren com ell. No sap d'on han vingut però sí sap fins a on han arribat. Cansat, expira per darrer cop mentre pronuncia l'última paraula en català: adéu.

Comentaris

  • Com un "estigueu alerta!"[Ofensiu]
    Nubada | 23-04-2007

    Uf... és angoixant. Desitjo pensar que realment no et creus aquest final, i que és com un avís, com un "estigueu alerta!"

  • Sempre[Ofensiu]
    Roget | 22-04-2007 | Valoració: 10

    Sempre quedarem qui faja que aquest vell home torne a reviure la seua joventut.
    Molt bona comparació Dani!

  • Prou de tristesa![Ofensiu]
    El follet de la son | 21-04-2007

    Jo també el veig molt pessimista. La realitat és pessimista, però que nosaltres siguem pssimistes no pot fer més que allargar l'agonia. El català és una llengua ferida, és cert, però ni molt menys està morta.
    I començarà a fer-se més forta el dia que deixem de parar l'altra galta.
    Som molts els que el parlem i el defensem, i ells ho saben, malgrat que utilitzin la paraula democràcia per tenir-nos ben controladets i calladets.
    Aquest avi em recorda el d'una altra història. Un dia, a la posta de Sol, l'ancià i el seu nét contemplen l'astre en silenci. De sobte, l'infant li pregunta:
    - Avi, on són tots els cognoms catalans?
    i l'avi li respon:
    - Al cementiri, fillet, al cementiri.

  • molt pesimista[Ofensiu]
    sucdetaronja | 21-04-2007

    és una imatge molt pesimista de la situació de llengua encara que a molts llocs, no és massa diferent. encara estem a temps de canviar-ho, no?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: