L'home secret

Un relat de: Bolet

Tot el terror que neix en mi es comprimeix i cau en forma de llàgrima per les meves galtes, unes galtes fredes, plenes de por. Les galtes s'estiren per donar pas a una màscara, un caràcter ocult que amaga la por i la tristor.

La calor dóna vida i el fred l'amaga. Amaga una vida plena de soledat, de moments durs; llàgrimes que acaricien la pell i formen un arc ple d'incertesa. Per què plora? Això no ho sap ningú, potser fins i tot no ho sap ni ell mateix. Tanmateix així ha decidit viure, d'aquesta manera decidirà que acabin els seus últims dies.

La cara comença a tornar-se fosca, enfosqueix i empalideix alhora. Un aire que punxa com mil agulles recorre el seu cos feble i innocent. Les seves vides anteriors han estat plenes de lluites contra una conspiració.

La conspiració de la mort.

Signa: l'home secret.

Comentaris

  • La que somia | 09-10-2013

    Quant de sentiment, els teus poemes tenen un to desafiant que em crida molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: