Sitges o Vilanova?

Un relat de: Bolet

Tanca els ulls...
Ho sents? És el soroll d'un tren
ha vingut des de Barcelona,
només per veure't a tu.
Tanca'ls i gaudeix d'uns instants d'enigmes,
què farem avui? quines ximpleries direm?
com ens ho farem avui per passar-ho bé?
tan bé com sempre...?
Tan se val, el tren ja s'acosta i saps que vinc
igualment el meu cor sempre està amb tu


Sent els teus llavis...
perquè ara mateix besen els meus
deixa't endur per un hola i fes-me un petó,
abraça'm, saluda'm, torna'm a besar.
La vida està feta de breus instants,
de petits moments, que de vegades s'acaben.
Torna'm a mirar bé, sóc jo, he vingut,
sóc el de sempre, agafa'm de la mà
i porta'm on vulguis, ara ja no importa.
Perquè aniré fins la fi del món si cal
només per una mà.

Pensa...
Ara toca triar lloc,
a mi no m'importa, tots són únics
i tots són especials.
Vols comptar crancs?
Vols anar a cinema? uff
Vols que seiem en un banc a passar la tarda?
Vols que anem a Vila a ficar-nos en un xiringuito?
Però vés amb compte no plogui...
perquè podria aprofitar-me de la situació...
O vols anar a la platja?
No sé què voldràs fer tu
però jo només vull una cosa: estar amb tu.
Disfrutar d'un moment, que segur que serà únic.
Perquè cada moment és únic.

Despulla't, despulla'm...
El lloc ja el tenim triat, ara només toca gaudir-lo,
gaudir-nos a nosaltres mateixos.
Estar junts, on el temps no passa,
l'espai no existeix, on el cos es fa etern,
i els nostres cossos tenen un desig, només un.
Ara la resta no importa, perquè sóc amb tu.

Sent la teva pell...
com es fon amb la meva
com els nostres cossos només gaudeixen del plaer.
Oblida't de tot
i només pensa en mi, en nosaltres, en tu...
tant se val... ara som només una persona.
Els nostres cossos comencen a tocar-se
a sentir-se, a acaronar-se tendrament.
La pell se'm posa de gallina només per tenir-te al costat,
només de pensar que t'estic donant plaer
que et faig feliç.

Llepa'm...
Ara cada centímetre de la meva pell és tot teu,
ara deixa'm posseir-te, deixa'm tot el cos
a les meves mans, a la meva llengua,
a tot el meu ésser.
Les llengües es creuen, es cargolen,
s'uneixen i tornen a fer-nos sentir:
sentir plaer.

Obre't...
Deixa'm endinsar-me allà on vols,
deixa que el teu cos es deixi endur pel desig
pel que et demana. Per la necessitat del plaer
de gaudir amb la persona que estimes.
Deixa'm que t'ofereixi tot el que tinc
tot el que pugui donar per tu,
el que cada vegada que penso en tu
m'ho demana.
Obre't i m'endinsaré, els nostres cossos es fonen
es fonen en un de sol.
Fins que arriba el moment de marxar.

Acomiada't...
Tot això ja se'n va, les nostres vides...
crancs, roques, cinema, bancs, creps,
¡Eh tú eres de mi cole!
platja, estació, Sitges, Vilanova, Barcelona...
podria ser que fos l'últim cop
la vida està per aprofitar-la, no?
Doncs fes-ho fins l'últim moment.
Quan torni, només tindrem el telèfon
però moltes coses per explicar.

Recorda...
Tot el que hagi passat aquesta tarda,
sempre serà inoblidable, però ja s'ha acabat.
La vida ja ha passat,
les setmanes, els mesos, els anys...
Tot ha estat un somni
però dels més dolços que he tastat mai.
Un somni que se m'apareix,
a tu et passa? a mi em porta tristesa...
Una tristesa infinita
de penediment, de ràbia
perquè sé que aleshores era un immadur
però tu em vas ajudar a mirar la vida
d'una manera diferent.
Pateixo,
perquè sé que em rebutges
perquè no em deixes parlar-ne
perquè no em deixes veure't per últim cop
i deixar-me explicar.
i sobretot
perquè potser no podré estar amb tu mai més.

Tot el que comença sempre s'acaba,
tot té un final,
tu decideixes si allò va ser el final
o només va ser un mal principi.

Gràcies per tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: