La monja nimfòmana

Després que ens vam menjar el cony l'una a l'altra, aquella tarda de dissabte a casa seva, la Marta i jo ens havíem distanciat. No sabíem com enfrontar-nos a allò, no estàvem preparades. Jo sempre havia tingut clar que a mi m'agraden e-ls homes, i ella també. Però resulta que ens ho vam passar la mar de bé xuclant-nos les figues, i tocant-nos pertot arreu. A ella li agrada molt que li toquin els pitets, i que li facin mossegades als mugrons. No són gaire grans, però ja els comença a tenir plens, a diferència dels meus, que amb prou feines si es comencen a insinuar (deu ser cosa de família: si bé la meva mare té un bon pitam, les dones de la banda del meu pare són més planes que una post de planxar). Però també em torna boja que em llepin i mosseguin els mugrons. La Marta em va fer enfollir, tant o més que jo a ella.
Però, en tornar a classe el dilluns següent, no fórem capaces de mirar-nos als ulls. Jo vaig seure al meu recó, i ella a la primera fila, com sempre, i no ens vam dir res aquell dia, ni els següents. Quan la professora de socials (l'hermana Soledat, la monja directora de l'escola) ens va dir que féssim grups per un treball sobre la distribució del transport a l'àrea metropolitana de Bonarcela, la Marta i jo vam procurar de no coincidir.
Per organitzar el treball, els diferents grups ens havíem de reunir amb la professora, la qual ens va convocar per al dia següent a les 6,30 h. de la tarda, després de les classes, a la biblioteca.
Quan estàvem reunides, vaig tenir una urgència d'anar al lavabo, i li vaig demanar permís a la directora.
-Sí, vés -digué ella.
En aquell mateix moment entrava una altra monja, la portera. Mentre sortia, vaig sentir que deia a la directora:
-Hermana Soledat, el senyor Trebolietx l'espera a les oficines, diu que ve per allò del finiment.
En sentir esmentar l'enyorat professor de llatí, les ganes de cagar se'm feren insuportables, de manera que em vaig afanyar a anar al lavabo per no fer-m'ho a sobre.
Quan vaig tornar a la biblioteca ja no hi havia ningú. Vaig anar per marxar jo també, però la curiositat era més forta que la raó, que em deia que no em fiqués on no em demanaven.
Vaig anar fins a les oficines, i em va sorprendre veure que la porta estava oberta i que a dins no hi havia ningú. Hi vaig entrar per assegurar-me'n, i quan ja era a dins, vaig sentir remor de passos que s'acostaven pel passadís. Se sentien unes veus... Eren la directora i el Trebolietx, i ja arribaven a la porta.
Vaig anar cap a un racó, on hi havia una gran fotocopiadora, i m'hi vaig amagar al darrera; entre la màquina i unes caixes de paper quedava perfectament camuflada, i tenia una bona visió de la resta de l'habitació.
Quan van ser a dintre, vaig sentir la monja que deia:
-Senyor Trebolietx, sisplau, no marxi...
El Trebolietx (qui, excepcionalment, no estava gens vermell), es va mirar la directora amb ulls brillants, i amb una veu feréstega que no li havia sentit mai digué:
-Gossa calenta, deixa't de fingir i dóna'm el xec, que me l'he guanyat.
-Abans... espera... -dient això, la monja tancà la porta per dintre- posseeix-me per última vegada, t'ho suplico, senyor meu.
Es posà de genolls davant de l'home, amb la boca a l'alçada de la seva bragueta, la qual abaixà i amb un no-res tingué la tremebunda polla agafada amb totes dues mans. Semblava talment que pregués, però el seu déu, en comptes d'un crucifix, era representat per un tros de carn bategant. I ella sabia com usar-lo, es veia que ho tenia per costum. Amb la llengua en recorria tota la llargària, des de la base fins al gland, on es demorava uns segons per deixar-hi dolços petons. Després, tornava avall, fins les pilotes que, com si fossin un contrapès per aquell portent de la natura, penjaven atretes per la força de la gravetat. Llavors, la monja es ficà (ara un, ara l'altre), els testicles a la boca, que en sortiren brillants, amarats de saliva. Això féu efecte en l'home, que d'una revolada li lleva la còfia a la religiosa, li agafà el cap amb les dues mans i, tot dient "obre bé la boca", li ficà fins a mitja polla a la boca. La cara de la directora era tota desfigurada per tant com havia d'obrir les mandíbules, se li inflaven les galtes i quasi es podia intuir el frec de l'enorme gland a les amígdales. Els ulls, botits, llagrimejaven, i no se sap com, de la boca en sortia una bava espessa que li regalimava per sobre de l'hàbit. L'home va fer uns moviments de vaivé durant breus segons, i retirà el membre de la boca de la monja, ja que si no s'hauria ofegat. No li va donar gairebé ni un segons per recuperar-se, ja que de seguida la féu estirar-se a terra, li apujà l'hàbit per sobre el cap, de manera que li tapava tot el cos per sobre dels pits.
Després del que havia vist, no em sorprengué veure que la monja portava una roba interior vermella d'allò més sexi, que estava depilada i que fins i tot prenia banys de sol. Realment es cuidava, i tenia un cos molt atractiu. Vaja, vaja. Se sentien els seus gemecs somorts a sota l'hàbit que li tapava la cara:
-Folla'm, senyor meu, folla't aquesta teva servent, pren els seu cos que es lliura a tu per que la posseeixis fins els replecs més íntims, perquè no hi ha res que no vulgui ser teu ara i per tota l'eternitat...
El Trebolietx li arrancà les calces i els sostenidors, i aquell cos esplèndid quedà totalment exposat als seus ulls, un tros de carn feta per gaudir, una dona amb tots els atributs però sense el cap, el somni de tots els homes. Excitat com mai, cosa que feia que l'erecció que presentava fos simplement incommensurable, s'abocà a l'entrecuix de la monja, li llepà ben llepat tot el bacallà, introduí la llengua ben endins (no pas per lubricar-lo, car feia estona que aquell peix suquejava espontàniament) la qual substituí tot seguit per la titola.
Sí senyores i senyors: d'una sola embranzida aquells 31 centímetres de llarg per 8 de diàmetre (en la seva part central, ja que el gland en feia 9,50; més endavant ja explicaré com vaig arribar a tenir coneixement de les mides exactes) van trobar cabuda en l'amorós si de la religiosa. I sense dolor; ans al contrari, l'hermana Soledat emetia un ronqueig que denotava un plaer intens. Cosa que confirmaven les seves paraules, emeses entre gemecs orgàsmics:
-Déu meu, et sento dintre meu, en unió profunda i total. Sóc la teva servent, fes de mi els que vulguis.
-Porca, puta, gossa calenta -deia pel seu costat en Trebolietx, ara sí, vermell com un tomàquet-. Ja veuràs, ja...
I va seguir un bon quart d'hora envestint amb força, endins i enfora una vegada i una altra. La monja delirava. Jo no gosava moure'm, tot i que sentia la meva pròpia figa fondre's i suquejar com una fruita a punt de madurar més del compte; una fruita que demana ser menjada amb urgència.
Al cap d'una estona, el Trebolietx aixecà la monja, i la posà en un escriptori, recolzada sobre la panxa, de manera que el cul quedava perfectament exposat. Ella tenia encara el cap tapat amb l'hàbit. I amb la simple lubricació d'una escopinada la monja fou empalada pel cul amb aquella estaca diabòlica. O no, a parer d'ella:
-Oh Senyor! Ets dintre meu amb la teva santedat meravellosa; et sento molt a prop de cor. És la santíssima penetració de les ànimes.
-Sí, de les ànimes... això és una sodomització en tota regla, puta. El teu déu és un muscle tibat i dur. Et dóna gust, eh?
Però cap dels dos no va poder dir res més, perquè en Trebolietx, sentint aproximar-se l'orgasme, augmentà la força i la freqüència de les envestides, a cadascuna de les quals ella responia amb un gemec. Amb un crit salvatge, el professor de llatí va descarregar el semen a dins de l'anus de la monja, la qual quedà muda i immòbil, potser desmaiada.
Abans de guardar-se-la, en Trebolietx es netejà la polla amb les calces de la monja. Després, va dir:
-On és el xec?
Com que la dona no responia, va mirar pels calaixos de l'escriptori. D'un en tragué una imatge de la verge Carmelitana, força grossa. Se la va mirar amb un somriure irònic; li va donar la volta, n'obrí una tapa que hi havia a la base, i en tragué un gros consolador, fet a imatge de la seva pròpia polla.
Empunyant aquell estri, tornà cap a la monja, i li fica pel cul, tot dient:
-Puteta, on és el xec?
-Així, així...
-Si en vols més, diga'm on és el xec; m'ho deveu pels "serveis" prestats -va dir "serveis" d'una manera especial, per això ho poso entre cometes. Ho hauria posat en cursiva, però aquí no es pot.
-Al calaix de baix.
En Trebolietx va tornar a darrera l'escriptori, i sembla que hi trobà el que buscava, ja que es va posar un paper a la butxaca. Després sortí de l'oficina sense dir res.
La monja semblava no haver-se'n adonat, que el professor de llatí ja no hi era.
-Mou-te, vull sentir-te, Senyor de la meva carn i del meu esperit.
Aquella era l'ocasió per escapar-me d'allí sense ser descoberta. Però en comptes d'això, vaig tancar la porta per dins (el Trebolietx l'havia deixada oberta en sortir), i em vaig situar al darrera de la directora. Vaig agafar el consolador, i el vaig començar a bellugar dins del seu cul.
-Sí, sí, més... -deia l'hermana Soledat.
Tenia un cul preciós, i vaig acostar-hi els llavis per fer-hi petons. Vaig retirar la polla de plàstic del cul (que, per cert, tenia enganxada a la punta la pellofa d'algun llegum: mongeta o cigró), i la vaig netejar amb les calces de la monja, seguint l'exemple del Trebolietx. Tot seguit la vaig introduir per la vagina sense cap dificultat. La vaig moure rítmicament a dins. La visió de les natges i l'ull del cul, extraordinàriament dilatat, em posà encara més calenta. Però en compte de tocar-me, vaig dur la mà que em quedava lliure cap aquell forat, d'on regalimava l'esperma del Trebolietx, i hi vaig introduir un dit, i un altre, fins que al final hi tenia tot el puny.
L'hermana delirava de gust.
-Oh, Senyor, levito i m'enlairo fins Vós, sento que m'heu acollit en el vostre si.
Féu un últim gemec i es desmaià. No m'estranya, no havia parat descórre's des de feia una b
ona estona.
Vaig pensar que aquell era el moment de marxar.
Però me'n vaig endur de record la imatge de la Verge Carmelitana, amb el seu "sagrat" contingut.
Un altre dia us explicaré més coses.